{"id":12,"date":"2016-02-16T09:33:14","date_gmt":"2016-02-16T09:33:14","guid":{"rendered":"http:\/\/mon.uvic.cat\/caretta-a-la-vista\/?page_id=12"},"modified":"2024-05-31T08:54:28","modified_gmt":"2024-05-31T08:54:28","slug":"biologia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/mon.uvic.cat\/caretta-a-la-vista\/biologia\/","title":{"rendered":"Biologia"},"content":{"rendered":"

L\u2019esp\u00e8cie<\/h4>\n

Caracter\u00edstiques generals<\/strong><\/p>\n

La tortuga babaua, comuna o careta presenta 5 parells d\u2019escuts costals a la closca, i la mida del cap \u00e9s grossa respecte el cos. La mitjana de vida ronda els 80 anys. La seva talla ve determinada per factors gen\u00e8tics, consum d\u2019energia, qualitat i abund\u00e0ncia d\u2019 aliments. Una tortuga adulta mesura aproximadament entre els 70 i 120 cm segons la poblaci\u00f3 d\u2019origen. No hi ha una mida ni edat concreta de maduraci\u00f3 sexual, es necessiten entre 15 i 30 anys perqu\u00e8 les femelles puguin dur a terme el seu primer cicle reproductor.<\/p>\n

\n

Alimentaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

La tortuga babaua \u00e9s carn\u00edvora durant tota la seva vida, i l\u2019alimentaci\u00f3 consisteix en peixos, mol\u00b7luscs, crustacis i altres invertebrats (meduses, garotes, esponges, calamars, pops, …). A la fase inicial de la seva vida i durant les migracions s\u2019alimenten d\u2019organismes petits que l\u2019aigua porta en suspensi\u00f3. Tenen unes mand\u00edbules molt fortes i un potent bec que afavoreix la trituraci\u00f3 d\u2019 aliments molts durs (closques de mol\u00b7luscs i crustacis). Presenten un es\u00f2fag amb espines c\u00f2niques allargades dirigides cap a l\u2019interior que ajuden a tallar l\u2019aliment i a fer-lo arribar fins l\u2019est\u00f3mac.<\/p>\n

\n

Despla\u00e7aments<\/strong><\/p>\n

Les tortugues marines s\u00f3n animals molt viatgers: realitzen grans migracions a trav\u00e9s de mars i oceans. Una tortuga que neixi a les nostres platges viatjar\u00e0 per mar obert durant aproximadament 15 anys fins a convertir-se en un animal juvenil. Les tortugues juvenils s\u2019alimentaran a la costa fins a ser adultes, i quan siguin adultes i es reprodueixin, tornaran a la zona on van n\u00e9ixer a desovar i tornar iniciar el cicle de vida. La resta de la seva vida ser\u00e0 un viatge continu entre les zones d\u2019alimentaci\u00f3 i les zones de reproducci\u00f3.<\/p>\n

\n

Reproducci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Les c\u00f2pules es produeixen al mar davant de les platges de posta uns mesos abans de l\u2019\u00e8poca de nidaci\u00f3. Els mascles sempre romanen al mar, i nom\u00e9s les femelles surten a terra ferma per pondre els ous.<\/p>\n

Durant els mesos c\u00e0lids, les femelles reproductores surten de nit a les platges per dipositar els ous en el niu que construeixen a la sorra. La tortuga busca un lloc de posta, cava un forat amb les aletes de darrera, posa els ous, els tapa i camufla la zona abans de tornar al mar. Aquest proc\u00e9s es repeteix id\u00e8nticament des de fa milions d\u2019anys en totes les tortugues. Cada dues setmanes, la tortuga sortir\u00e0 a la platja a fer un niu, i pot arribar a fer fins a 7 nius d\u2019aproximadament 80-100 ous cada un, en una mateixa temporada. Les tortugues acostumen a pondre ous cada 2 o 3 anys.<\/p>\n

\n

Incubaci\u00f3 i eclosi\u00f3 del niu<\/strong><\/p>\n

El temps d\u2019incubaci\u00f3 dels nius \u00e9s d\u2019aproximadament 2 mesos. Una vegada es produeixi l\u2019eclosi\u00f3 dels ous, les cries romandran sota terra uns 4 dies. Passat aquest per\u00edode, comen\u00e7aran a moure\u2019s, i aix\u00f2 produir\u00e0 una petita depressi\u00f3 a la superf\u00edcie de la sorra. A l\u2019arribada de la nit i amb el descens de les temperatures, desenes de petites tortugues sortiran del niu i immediatament iniciaran el seu cam\u00ed cap al mar.<\/p>\n

S\u2019estima que nom\u00e9s 1 de cada 1000 tortugues nascudes arribar\u00e0 a ser adulta!<\/strong><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"footnotes":""},"class_list":["post-12","page","type-page","status-publish","hentry"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/P7f8rx-c","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/caretta-a-la-vista\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/caretta-a-la-vista\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/caretta-a-la-vista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/caretta-a-la-vista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/caretta-a-la-vista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/caretta-a-la-vista\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2365,"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/caretta-a-la-vista\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12\/revisions\/2365"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mon.uvic.cat\/caretta-a-la-vista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}