![medio rural y urbano 1](http://mon.uvic.cat/alternativasenfemenino/files/2017/02/medio-rural-y-urbano-1.jpg)
El acceso a servicios básicos de salud, generalistas o específicos (ginecología), a pediatría o geriatría, o de educación como las guarderías, están mucho más limitados en el medio rural, con lo que las mujeres en estos territorios tienen con mayor frecuencia dobles cargas de trabajo que en el medio urbano.
Por otro lado, las mujeres en el medio urbano, a pesar de tener mejor y más fácil acceso a servicios de cuidados provistos por el Estado, tienen una red de cuidados informal mucho más pequeña que las existentes en los pueblos. En la ciudad las familias están solas, las comunidades no son territoriales, sino de afinidad temática, y esto dificulta mucho, sobre todo en las grandes ciudades, poder compartir con tus compañeras las tareas de cuidados, ya sea en lo cotidiano o en circunstancias extraordinarias.
Con este punto de partida, en este proyecto nos planteamos: ¿cómo afecta la crisis a las mujeres en contextos tan diferentes? ¿de qué manera la afrontan? ¿qué papel juega la economía social y solidaria en diferentes territorios?[:ca]Parlar dels impactes de la crisi sobre la vida de les dones sense abordar la dimensió territorial ens dóna una informació de la realitat molt acotada. Estaríem segurament centrant-nos en l’àmbit urbà, on viu la majoria de la població, i invisibilitzant el ja de per si invisibilitzat medi rural. No podíem pensar en un projecte en el qual volíem visibilitzar el que no ens diuen les estadístiques oficials, el que no recullen els indicadors, conèixer com la crisi havia impactat a les dones i no abordar les diferències de partida entre l’àmbit rural i l’urbà. I en aquest sentit, recollint el nostre recorregut de treball en el medi rural, intuíem que els impactes han de ser diferents. Sabem que en el medi rural els serveis de cures, aquells que amb més freqüència recauen sobre les espatlles i mans de les dones, són deficitaris en els pobles.
L’accés a serveis bàsics de salut, generalistes o específics (com la ginecologia), la pediatria o la geriatria, o d’educació, com les escoles bressol, estan molt més limitades al medi rural, de manera que les dones en aquests territoris tenen amb més freqüència dobles càrregues de treball que a les ciutats.
D’altra banda, les dones en el medi urbà, tot i tenir millor i més fàcil accés a serveis de cures proveïts per l’Estat, tenen una xarxa de cures informal molt més petita que les existents en els pobles. A la ciutat les famílies estan soles, les comunitats no són territorials, sinó d’afinitat temàtica, i això dificulta molt, sobretot a les grans ciutats, poder compartir amb les companyes les tasques de cures, ja sigui en la quotidianitat o en circumstàncies extraordinàries.
Amb aquest punt de partida, en aquest projecte ens plantegem: com afecta la crisi a les dones en contextos tan diferents? De quina manera ho afronten? Quin paper juga l’Economia Social i Solidària als diferents territoris?[:]
Deixa un comentari