A la següent taula es mostra la planificació de les activitat per al curs 2009/10:
| Data |
Conferenciant |
Llibre |
Activitat |
| 18/11/2009 | Carles Lalueza | Genes de neandertal | El projecte Genoma Neandertal |
| 09/12/2009 | José Enrique Campillo | El mono obeso | La dieta darwiniana |
| 02/05/2010 | Salvador Macip | Inmortals, sans i perfectes | Inmortals, sans i perfectes |
A continuació es mostren les activitats realitzades ordenades per dates |
Macip – Inmortals, sans i perfectes – 02/05/2010
Llibre: Immortals, sans i perfectes
Xerrada-debat: Les noves terèpies de la medicina del segle XXI
El llibre de Salvador Macip: immortals, sans i perfectes (com la medicina canviarà radicalment les nostres vides):
Es un llibre molt interessant que explica les paraules clau per poder entendre la biomedicina que es defineix com la disciplina que reuneix els coneixements de totes les ciències per intentar entendre el funcionament del cos humà i trobar solucions als problemes de salut que ens afecten.Es tracta l’era postgenòmica: fa uns quants anys es va començar a seqüenciar el genoma d’algun ésser vius com el de algunes plantes i animals i es va obrir una base de dats pública on guardar-los. Cada dia s’afegeixen seqüències genètiques a aquesta base com per exemple la humana. Però encara que tinguem la seqüència del nostre genoma, tenim preguntes sense resposta: Perquè serveixen alguns dels nostres gens? Com es regula la seva expressió?
A partir dels diferents genomes seqüenciats es poden buscar les diferències entre ells i així entendre que és el que ens fa diferents.
Els transgènics podrien solucionar problemes com la gana al món però encara no hi ha una seguretat al 100% de l’eficàcia d’aquests cultius.
La manipulació en animals ha permès grans avenços en la biomedicina. Però encara ara la manipulació en humans no és possible.
La teràpia gènica cura malalties posant gens a les cèl·lules gràcies a l’ajuda d’alguns virus, encara que avui en dia presenta alguns problemes tècnics.
La clonació i cèl·lules mare: Es poden clonar animals a partir de cèl·lules adultes gràcies a la transferència nuclear somàtica, encara que a vegades pot ser poc eficient. Actualment ja hi ha un gran nombre d’espècies clonades.
Avui en dia no és clar del tot si les espècies clonades tenen una esperança de vida normal ja que provenen de cèl·lules adultes.
Aquesta classe de cèl·lules poden servir per regenerar òrgans propis i per curar malalties. Encara que les cèl·lules mare són molt important i útils, han generat molta polèmica ja que s’han d’obtenir de la destrucció d’embrions humans. Per aquest motiu s’estan buscant alternatives com obtenir-les del cordó umbilical o aïllar-les en adults.
Les cèl·lules mare més eficaces són les que han sofert una clonació terapèutica. Aquesta clonació és possible en animals, però en humans té els seus problemes.
La cura del càncer: El càncer és un creixement anormal de cèl·lules malignes. S’origina per un trastorn genètic que normalment és diferent en cada cas. Per això podem dir que el càncer engloba moltes malalties.
La formació d’un càncer és lent i requereix alteracions en diversos gens. L’entorn té una gran importància en l’origen d’un càncer. Molts d’aquests els podríem evitar si no fuméssim, si controléssim la nostre exposició al sol i si variéssim alguns aspectes de la nostre dieta.
En aquests moments el tractament més eficaç és la cirurgia, però només serveix en els casos en els que el tumor està localitzat, per aquest motiu es necessita un diagnòstic precoç. La quimioteràpia i la radioteràpia serveixen per ajudar a la cirurgia, però només en alguns casos poden tenir efectes curatius.
Els científics pensen que no només hi ha una sola manera de curar el càncer. Però per ells és més important frenar l’evolució o retardar l’aparició d’aquest.
Amb els estudis genètics es pot saber quins són els gens alterats que produeixen el càncer i això per el futur és de vital importància.
El camí cap a la joventut eterna: Actualment es pensa que l’envelliment és produeix pel desgast de les nostres cèl·lules. A la vegada sabem que l’envelliment no només ve donat pels nostres gens sinó per factors ambientals nocius per nosaltres.
L’edat d’una cèl·lula ve donada per la llargada dels seus telòmers. Quan els telòmers d’una cèl·lula són massa curts la cèl·lula deixa de dividir-se i això s’anomena envelliment cel·lular.
L’envelliment cel·lular també es pot fer prematurament per evitar que una cèl·lula problemàtica es divideix-hi. D’aquesta manera podríem evitar alguns càncers.
Actualment no existeixen fàrmacs per retrassar l’envelliment cel·lular encara que els científics treballen en el solució.
Pdf de la presentació Immortals, sans i perfectes
José Enrique Campillo – El mono obeso – 09/12/2009
LLibre: El mono obeso.
Xerrada-debat: La dieta darwiniana – Evolución y diseño evolutivo de la alimentación de los humanos
Per què hi ha tants obesos?
Segons la hipòtesi que es formula en el mono obeso, l’obesitat es deu al fet que els éssers humans d’avui portem una vida en complet desacord amb el nostre disseny evolutiu. Tots els animals han de moure’s per menjar, l’ésser humà civilitzat actual no. Els animals mengen estrictes el que necessiten per sobreviure, l’ésser humà actual, no. És a dir hi ha obesos perquè es menja en excés aliments molt calòrics i s’ha reduït la despesa energètica a causa del sedentarisme. Això és dramàtic en els nens, on l’obesitat i altres alteracions metabòliques estan creixent de forma alarmant.
Quan, coloquialmente es vol emfatitzar la importància de l’alimentació per a la nostra salut, es diu que “som el que mengem”, però des d’una perspectiva evolucionista, potser hauríem de dir que “som el que van menjar els nostres ancestres”. Al llarg de la nostra evolució hem superat etapes molt dures en les que van canviar dràsticament les condicions de vida dels nostres antecessors i sobretot els seus patrons d’alimentació. I per descomptat van sobreviure perquè es van adaptar genèticament a aquestes circumstàncies adverses.
A partir de la invenció de l’agricultura i la ramaderia, fa tot just uns vuit mil anys, l’espècie humana ha tornat a disposar d’aliments sempre al seu abast durant tot l’any. Això no passava en la nostra evolució des de fa sis milions d’anys, quan encara habitàvem la selva tropical.
Què s’ha de fer per “ajustar el nostre disseny evolutiu” a la forma de vida actual? Hem de procurar ajustar, tant com es pugui, la nostra forma de vida, a la forma de vida dels nostres avantpassats. Adaptar els nostres gens de l’edat de pedra a la nostra forma de vida de l’era espacial. Serveix aquest decàleg.
1. Mantenir el pes que ens correspongui.
2. Fer exercici físic de forma regular.
3. Consumir abundant fibra vegetal.
4. Evitar els aliments amb moltes calories.
5. Reduir els greixos saturats.
6. Reduir els sucres ràpids.
7. Moderar la sal en els guisats.
8. Evitar o moderar el consum d’alcohol.
9. No consumir tabac.
10.-Combatre l’estrès.
Pdf de la presentació utilitzada a la conferència:Conferència Campillo 2009/10
Al Canal UVic podeu trobar penjada la xerrada d’en Dr. Campillo, clicant a La dieta darwiniana – Evolución y diseño evolutivo de la alimentación de los humanos
Carles Lalueza – Genes de neandertal – 18/11/2009
Llibre: Genes de neandertal
Xarrada-debat: “El projecte Genoma Neandertal: una revolució científica 150 anys després de Darwin”
A Genes de neandertal, Lalueza planteja qüestions clau, com ara la possible existència de llenguatge i de pensament simbòlic en els neandertals, o l’hipotètic encreuament amb els humans moderns que van arribar a Europa fa aproximadament 40.000 anys. També mostra una revisió de les restes de neandertals, dels quals s’ha obtingut material genètic (jaciments, descobriments, etc.). A més, s’inclouen en ell les restes d’ADN del primer neandertal ibèric del qual es disposa informació genètica, trobades a la cova asturiana del Sidrón.