Arxius amb l'etiqueta: Vic

Berta Vilalta és biòloga per la UVic i emprenedora amb Braburus, un servei que dissenya dietes bioquímiques per a esportistes

Publicat per 27 d'octubre de 2016

“L’emprenedoria va néixer el dia que vaig decidir que volia treballar per a mi i no per algú altre”

“L’alimentació és la clau del rendiment esportiu i la gent comença a ser-ne conscient”

“És un gran avantatge haver estudiat la biologia “de bota” de la UVic i no al mig d’una gran ciutat”

Té només 23 anys i ja ha creat la seva pròpia empresa. D’alguna manera, la Berta Vilalta (1993, Vic) sabia des de sempre que l’alimentació i l’esport, dues de les seves passions, acabarien fusionant-se i convertint-se en la seva professió. Però no s’ho pensava quan va començar a estudiar el Grau en Biologia a la UVic, durant el qual va fer les pràctiques, un voluntariat i el Treball de Final de Grau a la unitat de l’Alzheimer de l’Hospital Sant Pau de Barcelona. Allà va saber valorar la importància de la investigació científica però va concloure que no era per a ella. Vilalta ha sabut trobar la sortida professional que més s’adapta als seus interessos creant Braburus, un servei que dissenya dietes per a esportistes a partir d’un estudi bioquímic. Des de l’aparent senzillesa del runner fins a l’exigència extrema de l’ironman, l’alimentació és la quinta essència per a aconseguir els resultats esperats.

1. En quin moment i com va arribar la idea de ser emprenedora i iniciar el projecte Braburus?
Quan vaig començar biologia pensava que volia dedicar-me a la investigació científica i, de fet, vaig fer les pràctiques i el TFG a l’Hospital Sant Pau de Barcelona. M’ho vaig passar molt bé però vaig veure que no era el que més m’agradava. Més tard, vaig començar un màster sobre nutrició, suplementació i farmacologia en l’esportista i em va encantar. Tota la vida m’ha agradat l’alimentació i faig esport des de molt petita.

Durant el temps de transició entre la carrera i el màster, buscava feina de laboratori i no en vaig trobar. L’emprenedoria va néixer el dia que vaig decidir que volia treballar per a mi i no per algú altre. La meva parella, que ha estudiat Administració i Direcció d’Empreses, m’ha ajudat amb la publicitat i la gestió i ell sempre ha tingut aquesta mateixa visió sobre la feina.
Llegir més…

Vanessa Pedró, titulada a la UVic, és la primera Infermera escolar de la comarca d’Osona

Publicat per 18 de febrer de 2016

“El Departament d’Ensenyament hauria de vetllar per oferir aquesta figura arreu”

“S’ha de garantir l’assistència als nens amb malalties per tal que la seva integració a l’escola sigui més normalitzada”

“A la universitat creixes en molts aspectes i a la UVic formen persones”

Vanessa Pedró

La primera impressió que dóna aquest projecte és el de familiaritat. Si ara ens diuen que la figura de la Infermera escolar no és del tot habitual a casa nostra, és possible que ens estranyem perquè n’hem sentit a parlar i forma part del nostre imaginari col·lectiu. Això mateix va pensar la Vanessa Pedró (Vic, 1977), Infermera per la UVic, que du la seva filla a l’escola ESCORIAL de Vic i, després de rebre una trucada del centre per una emergència de salut de la nena, va pensar que podia proposar-se ella mateixa per engegar aquest projecte. La seva història està carregada d’esforç, superació personal i resiliència. Amb gairebé 20 anys d’experiència al món de la salut, aquesta professional, criada també en una escola Vedruna i convençuda dels seus valors i eficàcia, va decidir que era l’hora de donar un cop de cap. Tenim una nova emprenedora entre nosaltres!

1. Com vas introduir-te al món de la salut?
Amb 16 anys estudiava Formació Professional (FP) d’Administratiu i veia que no estava fet per a mi, així que vaig començar a fer FP d’Auxiliar de Clínica i, llavors, el 3r de Tècnic de Laboratori. La meva trajectòria a FP no la vaig viure gaire bé perquè que treballava i estudiava a la vegada. Vaig començar fent pràctiques a la Unitat de Nefrologia de l’Hospital General de Vic i a l’Hospital de la Santa Creu. Amb 18 anys ja treballava de nit a l’Hospital Santa Creu mentre estudiava i, des que vaig entrar al món de la salut, tenia molt clar que volia estudiar Medicina però que no era possible perquè també havia de treballar.
Vaig accedir a la universitat quan tenia un contracte indefinit al Santa Creu a la Unitat de Psicogeriatria. Després d’acabar la carrera vaig estar dos anys a l’Hospital General de Vic a diverses àrees de treball, però no vaig aguantar els canvis d’horari constants. Vaig buscar feina a un munt de llocs, vaig seguir formant-me, i vaig trobar una plaça a un centre de drogodependència al Muntanyà, on també vaig aprendre moltíssim. Finalment, vaig poder tornar a l’Hospital General de Vic, a la Unitat de Pediatria, on treballo actualment els caps de setmana. Al final, tinc vora 20 anys d’experiència i he treballat en salut pública i privada, laboral, comunitària, crònics i aguts, pediatria, drogodependències… Llegir més…