Arxius amb l'etiqueta: UVic-UCC

Matheus Tomio és estudiant de Mecatrònica a la UVic i el creador d’un rellotge que evitarà pèrdues d’infants i que tindrà properes aplicacions mèdiques

Publicat per 28 de juliol de 2016

“Quan vaig crear Care On em vaig adonar que hi ha formes de salvar vides sense ser metge.”

“Si engegarem l’empresa a Espanya és per la UVic”

“Al Brasil el sistema universitari és robòtic. La vostra proximitat és xocant”

Matheus Tomio

El Matheus Tomio (1991, Curitiba, Brasil) sabia des de petit que volia ser enginyer. Més endavant, va veure clar que la disciplina que més li cridava l’atenció era la Mecatrònica. Va començar el Grau a la Pontifícia Universidade Católica do Paraná, al Brasil, amb dos objectius: fundar l’empresa Care On i fer una estada a l’estranger. Allà va iniciar aquest projecte d’enginyeria orientat a la salut i el benestar de les persones i ha culminat la seva creació a la UVic, on està donant continuïtat al Grau. Amb Care On, ell i 5 joves emprenedors més han dissenyat el Care On Pulse, un rellotge que connecta pares i fills per evitar segrestos o pèrdues, una situació que, per desgràcia, és molt habitual al Brasil i a molts altres països. Després de convertir aquesta idea en realitat, Tomio i el seu equip ja estan treballant en aplicacions del rellotge per a mascotes o amb biosensors per a persones que pateixen malalties com la diabetis o l’Alzheimer.

1. El teu prototip de braçalet Care On Pulse ha guanyat el Cisco-Technopreneurship Award de la competició interuniversitària d’emprenedors Start Up Programme, entre molts altres guardons. Què ha suposat guanyar aquests premis?
És un projecte diferent, amb una visió social molt important. Va començar la idea quan jo tenia 16 anys i ens ho vàrem plantejar amb el meu pare, al Brasil. Avui dia existeix un gran negoci amb els videojocs, per exemple, però difícilment els projectes es fan pensant en les persones. Els premis als quals ens vàrem presentar són d’start-ups de tema social, de criança dels fills, etc, i que valoren el producte i l’equip. De fet, l’equip de Care On és molt divers: hi ha periodistes, publicistes… A més, l’objectiu no és fer diners. És clar que els necessitem per engegar l’empresa, però amb els diners que surtin del primer producte, el Care On Pulse, volem dur a terme altres projectes com a empresa.
Llegir més…

Miquel Sunyer, enginyer tècnic de Telecomunicacions per la UVic, és treballador d’Endesa, nedador de travessies en aigües obertes i impulsor del projecte Vies Braves

Publicat per 13 de juliol de 2016

“El mar m’ha possibilitat fer realitat els meus somnis i jo li intento tornar en forma de projecte social.”

“La gent viu poc connectada amb la seva autèntica naturalesa. Reivindico la valentia de voler ser el líder de la teva pròpia vida.”

“Recordo l’etapa universitària com la millor de la meva vida.”

Miquel Sunyer

Aquesta és una de les històries que demostren que darrere de grans projectes hi ha d’haver, necessàriament, un esforç titànic i un gran esperit de superació. Miquel Sunyer (Girona, 1977), va cursar Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions a la UVic i un MBA, a més de ser treballador d’Endesa, amb una trajectòria de quinze anys al sector elèctric. A banda, però, té una gran passió: la natació de fons a mar obert, en solitari i sense neoprè. Superant reptes de moltes hores i plantant cara al fred i a la nit, ha aconseguit un palmarès increïble des del 2008: és el primer català a rodejar l’illa de Manhattan nedant i a aconseguir la Triple Crown Open Water Swimming, així com el primer nedador estatal que ha superat la travessia Robben Island Swim, entre moltes altres. Ara ha focalitzat la seva energia en el projecte social Vies Braves, del qual és fundador i amb el qual pretén tornar al mar tot allò que aquest li ha donat. El que no hi ha en aquesta història, de ben segur, són excuses ni autoindulgència.

1. No només ets nedador de travessies en aigües obertes a un altíssim nivell. Les fites a les quals vols arribar requereixen un estudi molt profund de les complicacions i perills que et trobaràs en cada travessia, trobar els millors companys de viatge, fer molta planificació, buscar esponsors, controlar la comunicació… Com t’ho fas per ser tan complet?
Tal com dius, no solament és important nedar bé i tenir molta resistència sinó que també es necessita capacitat de liderar el projecte, que implica planificació, organització, una tasca de comunicació molt important, capacitat de seducció per trobar l’equip… Probablement, hi ha una part de personalitat intrínseca que m’hi ha ajudat; m’agrada molt superar-me. Tot i que mai no he estat un bon estudiant, em vaig proposar superar una carrera com Enginyeria Tècnica de Comunicacions que, a priori, no semblava que fos una carrera per a mi, però em vaig proposar el repte i el vaig superar. Es tracta d’actitud i d’aprofitar unes habilitats comunicatives que, alhora, són necessàries perquè no sóc esportista d’elit, i això fa que m’hagi d’esforçar més que un altre a cercar patrocinis i ajudes. A més, per lligar tot això a la meva vida laboral i personal també necessito un punt d’inconsciència, de vegades.
Llegir més…

Vanessa Pedró, titulada a la UVic, és la primera Infermera escolar de la comarca d’Osona

Publicat per 18 de febrer de 2016

“El Departament d’Ensenyament hauria de vetllar per oferir aquesta figura arreu”

“S’ha de garantir l’assistència als nens amb malalties per tal que la seva integració a l’escola sigui més normalitzada”

“A la universitat creixes en molts aspectes i a la UVic formen persones”

Vanessa Pedró

La primera impressió que dóna aquest projecte és el de familiaritat. Si ara ens diuen que la figura de la Infermera escolar no és del tot habitual a casa nostra, és possible que ens estranyem perquè n’hem sentit a parlar i forma part del nostre imaginari col·lectiu. Això mateix va pensar la Vanessa Pedró (Vic, 1977), Infermera per la UVic, que du la seva filla a l’escola ESCORIAL de Vic i, després de rebre una trucada del centre per una emergència de salut de la nena, va pensar que podia proposar-se ella mateixa per engegar aquest projecte. La seva història està carregada d’esforç, superació personal i resiliència. Amb gairebé 20 anys d’experiència al món de la salut, aquesta professional, criada també en una escola Vedruna i convençuda dels seus valors i eficàcia, va decidir que era l’hora de donar un cop de cap. Tenim una nova emprenedora entre nosaltres!

1. Com vas introduir-te al món de la salut?
Amb 16 anys estudiava Formació Professional (FP) d’Administratiu i veia que no estava fet per a mi, així que vaig començar a fer FP d’Auxiliar de Clínica i, llavors, el 3r de Tècnic de Laboratori. La meva trajectòria a FP no la vaig viure gaire bé perquè que treballava i estudiava a la vegada. Vaig començar fent pràctiques a la Unitat de Nefrologia de l’Hospital General de Vic i a l’Hospital de la Santa Creu. Amb 18 anys ja treballava de nit a l’Hospital Santa Creu mentre estudiava i, des que vaig entrar al món de la salut, tenia molt clar que volia estudiar Medicina però que no era possible perquè també havia de treballar.
Vaig accedir a la universitat quan tenia un contracte indefinit al Santa Creu a la Unitat de Psicogeriatria. Després d’acabar la carrera vaig estar dos anys a l’Hospital General de Vic a diverses àrees de treball, però no vaig aguantar els canvis d’horari constants. Vaig buscar feina a un munt de llocs, vaig seguir formant-me, i vaig trobar una plaça a un centre de drogodependència al Muntanyà, on també vaig aprendre moltíssim. Finalment, vaig poder tornar a l’Hospital General de Vic, a la Unitat de Pediatria, on treballo actualment els caps de setmana. Al final, tinc vora 20 anys d’experiència i he treballat en salut pública i privada, laboral, comunitària, crònics i aguts, pediatria, drogodependències… Llegir més…

Oleguer Homs: “Hollywood és un parc temàtic del que és fàcil enlluernar-se”

Publicat per 5 de febrer de 2016

El torellonenc, que va estudiar Comunicació Audiovisual a la UVic, triomfa a Los Angeles com a guionista i director

El gener de 2016 va ser guardonat amb el premi al millor guió al Los Angeles International Culture Film Festival

Oleguer Homs

Oleguer Homs és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Vic. Amb només 27 anys, aquest jove de Torelló ja acumula un bagatge notori en el món de la ficció. Després de dirigir un parell de curts i de publicar el llibre de ciència ficció Terra Promesa de Voliana Edicions, 2012, l’any 2014 Homs va decidir traslladar-se a Los Angeles per estudiar guió de cinema i televisió a la UCLA Extension. Només un any i mig després, ja ha recollit els primers fruits: ha estat guardonat amb el premi al millor guió al Los Angeles International Culture Film Festival (LAICFF), celebrat el passat 10 de gener a la ciutat californiana.


1. Sis anys després de llicenciar-te, ja ha dirigit dos curtmetratges, publicat un llibre de ciència-ficció i recollit un guardó. No deu ser fàcil estrenar-se amb tanta força al món audiovisual…

Posat en la perspectiva de sis anys, fins i tot sona a poc! Per altra banda, però, en el món audiovisual tot vol molt temps. La llavor d’una idea que vaig tenir el 2009, Terra Promesa, es va convertir en una novel·la l’any 2012. Que et publiquin una novel·la ja és una fita en si mateix, però la idea original era que fos una pel·lícula, un somni que espero que algun dia es compleixi. En línies similars, Samuel Colt va ser en el seu dia un curtmetratge que acabo d’adaptar a llarg. De moment el projecte de pel·lícula ja ha guanyat un premi, però la pel·lícula encara no existeix. Això per no parlar dels projectes que cauen pel camí i dels que ningú sentirà a parlar mai… Llegir més…

Núria Pagespetit, Infermera per la UVic, lidera un centre que forma Infermers/es i auxiliars al Camerun

Publicat per 18 de gener de 2016

“No s’ha de confondre la cooperació amb la colonització”

“La salut és un dret universal que al Camerun, com a molts altres països, no es respecta.”

“El Sistema de Salut del Camerun ni vol ni pot donar resposta a les necessitats de la seva població”

Núria Pagespetit

La Infermeria entesa com una eina de transformació de la societat. Núria Pagespetit fa bona aquesta màxima dia a dia. Llicenciada en Infermeria per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Pagèspetit és la presidenta d’InsòlÀfrica, una organització sense ànim de lucre que treballa al Camerun per resoldre els dèficits assistencials en matèria de salut d’un dels països amb menys recursos de la zona central del continent africà.
Pagespetit lidera sobre el terreny diversos projectes d’ajuda humanitària, aportant material, medicaments, recursos i coneixement. Tres anys enrere, va posar en marxa una de les iniciatives més ambicioses de la seva trajectòria: una escola d’infermeria a Kribi, un petit municipi costaner del sud-oest del país. El centre, gestionat per camerunesos, es va posar en marxa el curs 2013-2014 i ja ha graduat una vuitantena d’auxiliars d’infermeria. El curs 2016-2017 es graduarà la primera promoció d’Infermers/es.

-Quines motivacions et van impulsar a posar en marxa el projecte InsòlÀfrica el 2009?

Al 2009, encara no era infermera i tot just havia acabat el segon curs del grau. En aquell moment, vaig anar de voluntària a un hospital de Camerun, concretament a Kribi. Una de les coses que em va sorprendre va ser la poca formació del personal sanitari. La majoria d’ells -infermeres i auxiliars- no tenien cap títol, i ni tant sols uns estudis secundaris. Havien après l’ofici amb el temps. Allò em va quedar arrelat, se’m va ficar al cap… i, de mica en mica, aquesta idea de fer una escola per contribuir a la seva formació va anar prenent forma i avui ja és una realitat! En definitiva, Insolàfrica va néixer per poder crear l’escola.
Llegir més…