Arxius amb l'etiqueta: Universitat de Vic

Miquel Sunyer, enginyer tècnic de Telecomunicacions per la UVic, és treballador d’Endesa, nedador de travessies en aigües obertes i impulsor del projecte Vies Braves

Publicat per 13 de juliol de 2016

“El mar m’ha possibilitat fer realitat els meus somnis i jo li intento tornar en forma de projecte social.”

“La gent viu poc connectada amb la seva autèntica naturalesa. Reivindico la valentia de voler ser el líder de la teva pròpia vida.”

“Recordo l’etapa universitària com la millor de la meva vida.”

Miquel Sunyer

Aquesta és una de les històries que demostren que darrere de grans projectes hi ha d’haver, necessàriament, un esforç titànic i un gran esperit de superació. Miquel Sunyer (Girona, 1977), va cursar Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions a la UVic i un MBA, a més de ser treballador d’Endesa, amb una trajectòria de quinze anys al sector elèctric. A banda, però, té una gran passió: la natació de fons a mar obert, en solitari i sense neoprè. Superant reptes de moltes hores i plantant cara al fred i a la nit, ha aconseguit un palmarès increïble des del 2008: és el primer català a rodejar l’illa de Manhattan nedant i a aconseguir la Triple Crown Open Water Swimming, així com el primer nedador estatal que ha superat la travessia Robben Island Swim, entre moltes altres. Ara ha focalitzat la seva energia en el projecte social Vies Braves, del qual és fundador i amb el qual pretén tornar al mar tot allò que aquest li ha donat. El que no hi ha en aquesta història, de ben segur, són excuses ni autoindulgència.

1. No només ets nedador de travessies en aigües obertes a un altíssim nivell. Les fites a les quals vols arribar requereixen un estudi molt profund de les complicacions i perills que et trobaràs en cada travessia, trobar els millors companys de viatge, fer molta planificació, buscar esponsors, controlar la comunicació… Com t’ho fas per ser tan complet?
Tal com dius, no solament és important nedar bé i tenir molta resistència sinó que també es necessita capacitat de liderar el projecte, que implica planificació, organització, una tasca de comunicació molt important, capacitat de seducció per trobar l’equip… Probablement, hi ha una part de personalitat intrínseca que m’hi ha ajudat; m’agrada molt superar-me. Tot i que mai no he estat un bon estudiant, em vaig proposar superar una carrera com Enginyeria Tècnica de Comunicacions que, a priori, no semblava que fos una carrera per a mi, però em vaig proposar el repte i el vaig superar. Es tracta d’actitud i d’aprofitar unes habilitats comunicatives que, alhora, són necessàries perquè no sóc esportista d’elit, i això fa que m’hagi d’esforçar més que un altre a cercar patrocinis i ajudes. A més, per lligar tot això a la meva vida laboral i personal també necessito un punt d’inconsciència, de vegades.
Llegir més…

Núria Pagespetit, Infermera per la UVic, lidera un centre que forma Infermers/es i auxiliars al Camerun

Publicat per 18 de gener de 2016

“No s’ha de confondre la cooperació amb la colonització”

“La salut és un dret universal que al Camerun, com a molts altres països, no es respecta.”

“El Sistema de Salut del Camerun ni vol ni pot donar resposta a les necessitats de la seva població”

Núria Pagespetit

La Infermeria entesa com una eina de transformació de la societat. Núria Pagespetit fa bona aquesta màxima dia a dia. Llicenciada en Infermeria per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Pagèspetit és la presidenta d’InsòlÀfrica, una organització sense ànim de lucre que treballa al Camerun per resoldre els dèficits assistencials en matèria de salut d’un dels països amb menys recursos de la zona central del continent africà.
Pagespetit lidera sobre el terreny diversos projectes d’ajuda humanitària, aportant material, medicaments, recursos i coneixement. Tres anys enrere, va posar en marxa una de les iniciatives més ambicioses de la seva trajectòria: una escola d’infermeria a Kribi, un petit municipi costaner del sud-oest del país. El centre, gestionat per camerunesos, es va posar en marxa el curs 2013-2014 i ja ha graduat una vuitantena d’auxiliars d’infermeria. El curs 2016-2017 es graduarà la primera promoció d’Infermers/es.

-Quines motivacions et van impulsar a posar en marxa el projecte InsòlÀfrica el 2009?

Al 2009, encara no era infermera i tot just havia acabat el segon curs del grau. En aquell moment, vaig anar de voluntària a un hospital de Camerun, concretament a Kribi. Una de les coses que em va sorprendre va ser la poca formació del personal sanitari. La majoria d’ells -infermeres i auxiliars- no tenien cap títol, i ni tant sols uns estudis secundaris. Havien après l’ofici amb el temps. Allò em va quedar arrelat, se’m va ficar al cap… i, de mica en mica, aquesta idea de fer una escola per contribuir a la seva formació va anar prenent forma i avui ja és una realitat! En definitiva, Insolàfrica va néixer per poder crear l’escola.
Llegir més…