Arxius amb l'etiqueta: Facultat d’Educació Traducció i Ciències Humanes

Rupert Fornell, llicenciat en CAFE per la UVic, uneix esport i màrqueting amb l’app ‘MyBeweeg’

Publicat per 15 de desembre de 2016

“Rebia crítiques perquè llavors estava mal vist ser emprenedor; semblava que eres un prepotent”

“Diria a tots els estudiants, sense excepció, que aprenguin a programar. És com llegir o escriure”

“Ens trobem amb la realitat que els llicenciats i graduats no tenen l’hàbit de fer servir la tecnologia”

“El que teníem a la UVic no ho haguéssim trobat ni buscant-ho durant 100 anys”

Parlant amb Rupert Fornell (Andorra, 1981) t’adones que té aquella ànima de líder nat, que sap convèncer i que té prou experiència per donar consells. Allò que tenen els emprenedors: estan acostumats a treure’s les castanyes del foc. Pertany a la primera promoció (2001-2005) de la llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de la UVic i quan va començar ho tenia molt clar: no volia ser mestre d’educació física, ell volia crear una empresa. Durant els estudis i després de titular-se, va ser entrenador físic i se’n va anar a l’Àfrica a treballar per a la Fundació Real Madrid. En els últims anys s’ha forjat una sòlida carrera al món de la gestió esportiva i el màrqueting, i actualment treballa com a cap d’operacions del club de socis del grup Caldea & Inúu, a Andorra. Ara perfila els seus dots d’emprenedor posant en marxa l’app MyBeweeg, una plataforma que ens ajuda a contactar amb entrenadors personals i a crear rutines d’exercici personalitzades. Fins i tot va ser seleccionada als premis 4YFN del Mobile World Congress de Barcelona!

1. Et vas graduar en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) i, tot i que no has sortit mai d’aquest àmbit, has encaminat la teva carrera cap al màrqueting i la gestió empresarial. Com i quan va sorgir aquesta unió?
Vaig fer CAFE perquè volia anar al món de les empreses esportives, no al de l’educació. Tenia molt d’interès per la gestió, l’sport management i per l’alt rendiment. Ho vaig veure molt clar des del principi.

2. Després del grau vas cursar el màster en Sport Management de la UVic i un MBA. Quina importància creus que té actualment la formació contínua?
És fonamental i vital. Steve Jobs va dir alguna cosa com: “És possible que formis els teus treballadors i que marxin, però encara és més car no formar-los i que es quedin”. Si és així, tens persones incompetents. Cada any dedico temps a formar-me perquè invertir-hi sempre et beneficiarà.

Per a mi també és bo i important formar-se en qualsevol temàtica. Encara que treballis en Màrqueting, si fas un curs de pintura segur que et servirà. Hi ha un munt de coses que encara no saps!

3. També has estat ponent a conferències de diverses universitats. Com t’has sentit transmetent el teu coneixement als estudiants?
Quan vaig venir a parlar amb els estudiants de CAFE de la UVic els vaig intentar transmetre un missatge molt clar: deixeu de ser funcionaris! Hi ha molt poques places i s’ha de tenir molta passió pel que fas! Si no la teniu, traieu-vos-ho del cap.

Fornell, presentant el seu projecte

4. MyByweeg, l’app que vas dissenyar juntament amb dos companys, va ser seleccionada pels premis 4YFN del Mobile World Congress de Barcelona 2016. Quin gir va fer el projecte des de llavors?
Vàrem anar a Eindhoven (Països Baixos) a la final dels premis. Tot i que ens van seleccionar com els millors de la categoria de Fitness, allà no vàrem guanyar, però no passa res. Els premis estan molt bé, però són relatius, tu has d’intentar que funcioni la teva idea.

MyBeweeg, que vol dir “el meu moviment”, és una aplicació que et permet fer rutines d’entrenament i enviar-les a qui vulguis. L’objectiu és la salut i la clau és el moviment. Si tu mous cos, dieta, ment i societat, que són les quatre dimensions, tindràs salut.

Estem en el procés d’adquisició de professionals de la salut i està essent lenta. Ens trobem amb la realitat que els llicenciats i graduats no tenen l’hàbit de fer servir la tecnologia. Estem formant-los perquè vegin que poden ser més eficients si utilitzen la tecnologia amb els seus pacients.

5. Com ha estat l’experiència de buscar inversors per a la vostra idea?
Participant als premis crides l’atenció dels inversors i ajuda. Però les ajudes més grans no les vàrem trobar llavors. Qui ens ha ajudat més són empreses i institucions d’aquí com el COPLEFC o INDESCAT. La gent del sector, més que els inversors, és a qui crida l’atenció MyBeweeg.

Però, al final, les inversions no són el que més ens preocupa. El més important és que el teu producte funcioni. I si és així, els inversors vindran segur!

6. Què s’ha de tenir per ser emprenedor? S’hi neix o es pot aprendre?
Pots ser així o aprendre-ho. És important tenir molta curiositat. Vaig ser el primer alumne a la meva classe de CAFE (de la promoció 2001-2005) que duia un ordinador portàtil a classe i ningú ho entenia. Avui dia, qui no porta un portàtil a classe, està equivocat.

Tampoc m’entenien estudiants d’informàtica a qui vaig proposar treballar conjuntament per fer un software de tema esportiu. Jo tenia molt clar que no volia ser mestre i sabia per on tirar. Rebia crítiques perquè llavors estava mal vist ser emprenedor; semblava que eres un prepotent. Però jo ho feia així perquè creia que era el millor. Un cop vaig fer l’MBA, amb 30 anys, va ser la primera vegada que algú em va animar a crear una empresa.

7. Què recomanaries a una persona que estigui pensant estudiar CAFE?
Li diria que, a més de l’educació, totes les altres branques són bones. Al camp de la salut, del turisme i de l’alt rendiment encara està tot per fer! Estan creixent i ho faran encara més.
Si per avançar hem d’aprendre genètica, per exemple, doncs fem-ho! Però has de ser professional i exigent des del primer dia. No pot ser que suspenguis l’assignatura d’anatomia o fisiologia i llavors li demanis al professor que, si us plau, t’aprovi. O comences a treballar-t’ho o et serà molt difícil!

8. I a una persona que estigui estudiant un grau universitari i que vulgui emprendre alhora, què li diries?
Que aprengui sobre tecnologies i que viatgi. Ha de veure molt món i entendre moltes necessitats. Quan vaig acabar CAFE me’n vaig anar a l’Àfrica. Vés, per exemple, a Sud-Amèrica i observa els problemes de seguretat que tenen. Així, per una banda, aprendràs a valorar el que tens i, per l’altra, veuràs el que t’ha agradat i trobaràs el teu camí.

A més, els diria a tots, sense excepció, que aprenguin a programar. És com llegir o escriure. Per petita que sigui l’empresa o comerç que muntis, hauràs de tenir una pàgina web; o la programes tu o fas que te la programin. Un cop la tens, veus que el teu mercat és a fora.

9. Com recordes la teva etapa universitària?
Tinc molt bon record de Vic i molt bons amics. Molts vàrem arribar a la UVic de rebot perquè gairebé no sabíem ni on era, però el que teníem allà no ho haguéssim trobat ni buscant-ho durant 100 anys. Després d’aquells 4 anys, crec que va ser tot fantàstic.

10. Quan estaves estudiant, recordes el moment en què vas pensar “Sí, sóc on he de ser”?
En recordo molts. A més, hi va haver tres professors que em van marcar molt: el Julio Figueroa, l’Agustí Comella i el Carles Romagosa. El Julio Figueroa sempre deia una frase que em va marcar i tinc constància que la segueix repetint: “La diferencia entre el bueno y el mejor está en la capacidad mental”. És una mica allò de “mou el teu cap i el cos et seguirà”.

11. Quins són els ingredients de la teva formació a la UVic que creus que t’han ajudat a arribar on ets ara?
En aquest aspecte, vaig tenir molta sort amb el professorat que vaig trobar. Sobretot pel que em van aportar aquests professors que comentava: el Julio per la confiança, l’Agustí per les bases i el Carles per la innovació. I aquesta última és clau. Em va ajudar a veure-ho tot de forma diferent, amb altres teories, estudiant sistemes complexos, ajudant-me a indagar i a anar més enllà.

12. Vols comentar-nos alguna experiència, anècdota, o curiositat relacionada amb l’època universitària?
M’agradaria destacar l’enorme qualitat de vida que hi ha a Vic i les oportunitats que et dóna. Jo vaig tenir la sort de ser entrenador físic del Club Patí Voltregà! Són records que guardaré sempre.

Quan vaig venir a parlar amb els estudiants de CAFE de la UVic els vaig dir que segurament es pensen que aquesta és una universitat petita, però ens valoren igual que a les altres. Al final, són ells qui s’han de fer valer i creure’s que són bons. La qualitat no va lligada a la mida de la universitat.