Arxius amb l'etiqueta: emprenedoria

Berta Vilalta és biòloga per la UVic i emprenedora amb Braburus, un servei que dissenya dietes bioquímiques per a esportistes

Publicat per 27 d'octubre de 2016

“L’emprenedoria va néixer el dia que vaig decidir que volia treballar per a mi i no per algú altre”

“L’alimentació és la clau del rendiment esportiu i la gent comença a ser-ne conscient”

“És un gran avantatge haver estudiat la biologia “de bota” de la UVic i no al mig d’una gran ciutat”

Té només 23 anys i ja ha creat la seva pròpia empresa. D’alguna manera, la Berta Vilalta (1993, Vic) sabia des de sempre que l’alimentació i l’esport, dues de les seves passions, acabarien fusionant-se i convertint-se en la seva professió. Però no s’ho pensava quan va començar a estudiar el Grau en Biologia a la UVic, durant el qual va fer les pràctiques, un voluntariat i el Treball de Final de Grau a la unitat de l’Alzheimer de l’Hospital Sant Pau de Barcelona. Allà va saber valorar la importància de la investigació científica però va concloure que no era per a ella. Vilalta ha sabut trobar la sortida professional que més s’adapta als seus interessos creant Braburus, un servei que dissenya dietes per a esportistes a partir d’un estudi bioquímic. Des de l’aparent senzillesa del runner fins a l’exigència extrema de l’ironman, l’alimentació és la quinta essència per a aconseguir els resultats esperats.

1. En quin moment i com va arribar la idea de ser emprenedora i iniciar el projecte Braburus?
Quan vaig començar biologia pensava que volia dedicar-me a la investigació científica i, de fet, vaig fer les pràctiques i el TFG a l’Hospital Sant Pau de Barcelona. M’ho vaig passar molt bé però vaig veure que no era el que més m’agradava. Més tard, vaig començar un màster sobre nutrició, suplementació i farmacologia en l’esportista i em va encantar. Tota la vida m’ha agradat l’alimentació i faig esport des de molt petita.

Durant el temps de transició entre la carrera i el màster, buscava feina de laboratori i no en vaig trobar. L’emprenedoria va néixer el dia que vaig decidir que volia treballar per a mi i no per algú altre. La meva parella, que ha estudiat Administració i Direcció d’Empreses, m’ha ajudat amb la publicitat i la gestió i ell sempre ha tingut aquesta mateixa visió sobre la feina.
Llegir més…

Matheus Tomio és estudiant de Mecatrònica a la UVic i el creador d’un rellotge que evitarà pèrdues d’infants i que tindrà properes aplicacions mèdiques

Publicat per 28 de juliol de 2016

“Quan vaig crear Care On em vaig adonar que hi ha formes de salvar vides sense ser metge.”

“Si engegarem l’empresa a Espanya és per la UVic”

“Al Brasil el sistema universitari és robòtic. La vostra proximitat és xocant”

Matheus Tomio

El Matheus Tomio (1991, Curitiba, Brasil) sabia des de petit que volia ser enginyer. Més endavant, va veure clar que la disciplina que més li cridava l’atenció era la Mecatrònica. Va començar el Grau a la Pontifícia Universidade Católica do Paraná, al Brasil, amb dos objectius: fundar l’empresa Care On i fer una estada a l’estranger. Allà va iniciar aquest projecte d’enginyeria orientat a la salut i el benestar de les persones i ha culminat la seva creació a la UVic, on està donant continuïtat al Grau. Amb Care On, ell i 5 joves emprenedors més han dissenyat el Care On Pulse, un rellotge que connecta pares i fills per evitar segrestos o pèrdues, una situació que, per desgràcia, és molt habitual al Brasil i a molts altres països. Després de convertir aquesta idea en realitat, Tomio i el seu equip ja estan treballant en aplicacions del rellotge per a mascotes o amb biosensors per a persones que pateixen malalties com la diabetis o l’Alzheimer.

1. El teu prototip de braçalet Care On Pulse ha guanyat el Cisco-Technopreneurship Award de la competició interuniversitària d’emprenedors Start Up Programme, entre molts altres guardons. Què ha suposat guanyar aquests premis?
És un projecte diferent, amb una visió social molt important. Va començar la idea quan jo tenia 16 anys i ens ho vàrem plantejar amb el meu pare, al Brasil. Avui dia existeix un gran negoci amb els videojocs, per exemple, però difícilment els projectes es fan pensant en les persones. Els premis als quals ens vàrem presentar són d’start-ups de tema social, de criança dels fills, etc, i que valoren el producte i l’equip. De fet, l’equip de Care On és molt divers: hi ha periodistes, publicistes… A més, l’objectiu no és fer diners. És clar que els necessitem per engegar l’empresa, però amb els diners que surtin del primer producte, el Care On Pulse, volem dur a terme altres projectes com a empresa.
Llegir més…

Miquel Sunyer, enginyer tècnic de Telecomunicacions per la UVic, és treballador d’Endesa, nedador de travessies en aigües obertes i impulsor del projecte Vies Braves

Publicat per 13 de juliol de 2016

“El mar m’ha possibilitat fer realitat els meus somnis i jo li intento tornar en forma de projecte social.”

“La gent viu poc connectada amb la seva autèntica naturalesa. Reivindico la valentia de voler ser el líder de la teva pròpia vida.”

“Recordo l’etapa universitària com la millor de la meva vida.”

Miquel Sunyer

Aquesta és una de les històries que demostren que darrere de grans projectes hi ha d’haver, necessàriament, un esforç titànic i un gran esperit de superació. Miquel Sunyer (Girona, 1977), va cursar Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions a la UVic i un MBA, a més de ser treballador d’Endesa, amb una trajectòria de quinze anys al sector elèctric. A banda, però, té una gran passió: la natació de fons a mar obert, en solitari i sense neoprè. Superant reptes de moltes hores i plantant cara al fred i a la nit, ha aconseguit un palmarès increïble des del 2008: és el primer català a rodejar l’illa de Manhattan nedant i a aconseguir la Triple Crown Open Water Swimming, així com el primer nedador estatal que ha superat la travessia Robben Island Swim, entre moltes altres. Ara ha focalitzat la seva energia en el projecte social Vies Braves, del qual és fundador i amb el qual pretén tornar al mar tot allò que aquest li ha donat. El que no hi ha en aquesta història, de ben segur, són excuses ni autoindulgència.

1. No només ets nedador de travessies en aigües obertes a un altíssim nivell. Les fites a les quals vols arribar requereixen un estudi molt profund de les complicacions i perills que et trobaràs en cada travessia, trobar els millors companys de viatge, fer molta planificació, buscar esponsors, controlar la comunicació… Com t’ho fas per ser tan complet?
Tal com dius, no solament és important nedar bé i tenir molta resistència sinó que també es necessita capacitat de liderar el projecte, que implica planificació, organització, una tasca de comunicació molt important, capacitat de seducció per trobar l’equip… Probablement, hi ha una part de personalitat intrínseca que m’hi ha ajudat; m’agrada molt superar-me. Tot i que mai no he estat un bon estudiant, em vaig proposar superar una carrera com Enginyeria Tècnica de Comunicacions que, a priori, no semblava que fos una carrera per a mi, però em vaig proposar el repte i el vaig superar. Es tracta d’actitud i d’aprofitar unes habilitats comunicatives que, alhora, són necessàries perquè no sóc esportista d’elit, i això fa que m’hagi d’esforçar més que un altre a cercar patrocinis i ajudes. A més, per lligar tot això a la meva vida laboral i personal també necessito un punt d’inconsciència, de vegades.
Llegir més…

Pau Vivet, estudiant d’ADE a la UVic, és un dels creadors d’INNY, una associació que ofereix xerrades per motivar els adolescents

Publicat per 29 de març de 2016

“La proximitat generacional facilita que es generi aquesta relació de confiança. Això és el que ens fa únics: la proximitat ponent-oient.”

“Costa moltíssim que se’ns prengui seriosament pel sol fet de ser joves”

“Dels errors se n’aprèn. És la nostra filosofia.”

Pau Vivet

Hi ha persones que no en tenen prou amb la universitat i que, mentre estudien, necessiten engegar mil i un projectes. Una d’aquestes persones és en Pau Vivet (Vic, 1994) que, juntament amb més culs inquiets, ha creat INNY, una associació que ofereix xerrades arreu de Catalunya per motivar els adolescents amb històries i experiències de joves que són emprenedors a nivell professional i alguns que, a més, poden celebrar grans èxits a nivell personal, com la lluita contra el bullying o l’anorèxia. A més de ser un membre actiu d’INNY, en Pau estudia el Grau en Administració i Direcció d’Empreses a la UVic i treballa com a community manager a l’empresa GePork. Diu que encara no sap si ha trobat el seu lloc al món professional, però nosaltres diríem que, tenint un peu al món de l’empresa i de les xarxes socials i un altre a la generació de vocacions personals, n’ha trobat més d’un.

1. Ets emprenedor d’una forma peculiar: t’apassionen els demés emprenedors i et dediques a posar en relleu la seva tasca. D’on neix aquesta fascinació?
Doncs neix del primer negoci que vaig muntar, juntament amb el company d’INNY Nil Mora, una petita agència de viatges que es dedicava a organitzar viatges de final de curs per a joves, majoritàriament de segon de Batxillerat. Amb aquest petit negoci, vam començar a conèixer gent, de tot tipus, des de emprenedors fins a músics, actors… Ens va fascinar la idea d’anar creant una xarxa de gent que ens influenciava, de qui podíem aprendre moltíssim. El fet de conèixer gent tant variada ens va portar a que amb ells, poguéssim fer INNY. Cadascú, per molt diferent que sigui i del món que vingui, et pot aportar alguna cosa. Egoista o no, ens encanta!
Llegir més…

Vanessa Pedró, titulada a la UVic, és la primera Infermera escolar de la comarca d’Osona

Publicat per 18 de febrer de 2016

“El Departament d’Ensenyament hauria de vetllar per oferir aquesta figura arreu”

“S’ha de garantir l’assistència als nens amb malalties per tal que la seva integració a l’escola sigui més normalitzada”

“A la universitat creixes en molts aspectes i a la UVic formen persones”

Vanessa Pedró

La primera impressió que dóna aquest projecte és el de familiaritat. Si ara ens diuen que la figura de la Infermera escolar no és del tot habitual a casa nostra, és possible que ens estranyem perquè n’hem sentit a parlar i forma part del nostre imaginari col·lectiu. Això mateix va pensar la Vanessa Pedró (Vic, 1977), Infermera per la UVic, que du la seva filla a l’escola ESCORIAL de Vic i, després de rebre una trucada del centre per una emergència de salut de la nena, va pensar que podia proposar-se ella mateixa per engegar aquest projecte. La seva història està carregada d’esforç, superació personal i resiliència. Amb gairebé 20 anys d’experiència al món de la salut, aquesta professional, criada també en una escola Vedruna i convençuda dels seus valors i eficàcia, va decidir que era l’hora de donar un cop de cap. Tenim una nova emprenedora entre nosaltres!

1. Com vas introduir-te al món de la salut?
Amb 16 anys estudiava Formació Professional (FP) d’Administratiu i veia que no estava fet per a mi, així que vaig començar a fer FP d’Auxiliar de Clínica i, llavors, el 3r de Tècnic de Laboratori. La meva trajectòria a FP no la vaig viure gaire bé perquè que treballava i estudiava a la vegada. Vaig començar fent pràctiques a la Unitat de Nefrologia de l’Hospital General de Vic i a l’Hospital de la Santa Creu. Amb 18 anys ja treballava de nit a l’Hospital Santa Creu mentre estudiava i, des que vaig entrar al món de la salut, tenia molt clar que volia estudiar Medicina però que no era possible perquè també havia de treballar.
Vaig accedir a la universitat quan tenia un contracte indefinit al Santa Creu a la Unitat de Psicogeriatria. Després d’acabar la carrera vaig estar dos anys a l’Hospital General de Vic a diverses àrees de treball, però no vaig aguantar els canvis d’horari constants. Vaig buscar feina a un munt de llocs, vaig seguir formant-me, i vaig trobar una plaça a un centre de drogodependència al Muntanyà, on també vaig aprendre moltíssim. Finalment, vaig poder tornar a l’Hospital General de Vic, a la Unitat de Pediatria, on treballo actualment els caps de setmana. Al final, tinc vora 20 anys d’experiència i he treballat en salut pública i privada, laboral, comunitària, crònics i aguts, pediatria, drogodependències… Llegir més…

Carles Merino, fisioterapeuta per la UVic, és el cofundador de Bienestars, una plataforma digital que millora la comunicació entre professionals mèdics i pacients

Publicat per 11 de novembre de 2015

“Que faltin oportunitats laborals fa que hi hagi més oportunitats d’emprenedoria”

“S’haurien de potenciar les ajudes econòmiques públiques per a nous projectes”

“La universitat també serveix per crear vincles i trobar feina”

Carles Merino

Després de graduar-se a la universitat va treballar a diversos centres mèdics i va estar dos anys al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès com a fisioterapeuta de la Selecció espanyola junior d’Hoquei patins. I de la clínica a l’empresa: el 2014, Carles Merino (Vic, 1991) va cofundar Bienestars, un web que funciona com a buscador i centre de contactes de professionals titulats en Fisioteràpia, Preparació Física i Nutrició de tot l’estat espanyol. Això ho va fer juntament amb Germán Sánchez, també fisioterapeuta format a la UVic. Junts han creat una plataforma que facilita una tasca que complicava fins ara el dia a dia dels professionals: la gestió dels clients, la quantitat de correus electrònics i trucades que reben, la confirmació de cites o la difusió de promocions. Ara estan creixent i amplien el vincle digital entre professionals i clients gràcies a una nova aplicació mòbil.

1. D’on sorgeix la idea de crear una plataforma per a professionals del món de la salut i el benestar?
Els professionals de la salut tenen molta feina i és difícil gestionar-se. Amb Bienestars els oferim un web i una aplicació mòbil que els facilita l’administració i la gestió, i a milorar la part assistencial. Així no perden el temps amb trucades i correus electrònics.

Llegir més…

Jaime Fortuño, Josep Novellas, Albert Rudé

Sport Networking Barcelona: una assessoria esportiva fundada per antics alumnes UVic neix amb l’objectiu de canviar el món del futbol

Publicat per 5 de maig de 2015

“El futbol és el motor de la nostra vida i ens empeny a somiar fites extraordinàries”

“Actualmente estamos ejecutando nuestros servicios de formación y asesoría en 10 países diferentes”

“La clau del nostre mètode és que ens basem en el nivell de comprensió del joc, en com entenen el futbol, i no en l’edat del jugador”

Jaime Fortuño, Josep Novellas i Albert Rudé

 

Sport Networking Barcelona és una consultora esportiva que ofereix una metodologia pionera i única d’entrenament del futbol a jugadors, entrenadors i clubs. Aquest principi metodològic fonamental és l’MBP, que es concreta amb Making Better Players quan fa referència a jugadors i en Making Better Professionals per a entrenadors.

El seu lema és “entendre la vida a través del futbol i el futbol com una forma de vida”. Amb poc més de tres anys de vida, l’empresa té clients de la talla de l’exjugador de la selecció de Mèxic Jimmy Lozano, l’entrenador Enrique Meza o el club Cruzeiro, actual campió de la lliga brasilera.

Aquesta assessoria esportiva està capitanejada per antics estudiants de la UVic: en Jaime Fortuño i en Josep Novellas, d’ADE, i l’Albert Rudé, doctorat en CAFE i compta, entre el seu equip, amb un total de 16 antics alumnes i alumnes de la UVic en diferents projectes.

Llegir més…

Ruben Ginestós

Ruben Ginestós, comunicador audiovisual per la UVic, amb només 28 anys lidera la seva pròpia agència multimèdia i dirigeix un dels canals de música online més populars de Barcelona

Publicat per 4 de juny de 2014

“L’eina més indispensable per fer-se un lloc en qualsevol àmbit és la dedicació, la perseverança i la passió per allò que fas”

Ruben Ginestós

(1985) és comunicador audiovisual per la Universitat de Vic. Amb només 15 anys va crear el portal de videojocs Media-Vida (www.mediavida.com), un cop acabada la carrera inicia el seu camí com autònom en el món audiovisual especialitzant-se en el disseny web i gràfic. Dos anys més tard, funda amb el seu soci, l’empresa clicksound; una agència digital creativa dedicada a la producció multimèdia. Coproductor de BalconyTV Barcelona i codirector de la marca de roba per a gamers GOSU, actualment té temps per pensar en nous projectes relacionats amb la música i la ciutat de Barcelona.

1. Vas fer un Treball de Final de Grau de Matrícula d’Honor i amb una distinció del Banc de Sang i Teixits. Quines característiques i quin valor afegit té aquest documental “450 ml, un viatge d’anada i tornada”?

Des d’una vessant social, l’obra pretén proporcionar una sèrie d’elements que portin l’espectador a reflexionar sobre qüestions com l’altruisme intrínsec de la condició humana, la importància de la donació de sang i els factors socials i comunicatius que l’envolten. Des d’una vessant professional es va intentar fer una obra amb un alt contingut artístic, abordant totes i cadascuna de les tècniques més utilitzades en la recreació artisticovisual (slow-motion, time-lapse, stop-motion, tilt shift, macro, infografia i fast-motion), alhora vam optar per fer una variació de formats d’entrevistes i per la supressió de la veu en off. Pel que fa a altres valors de caràcter més simbòlic, vam decidir donar l’obra a domini públic, com una donació de sang, però a nivell audiovisual. Llegir més…