Arxius amb l'etiqueta: educació

Rupert Fornell, llicenciat en CAFE per la UVic, uneix esport i màrqueting amb l’app ‘MyBeweeg’

Publicat per 15 de desembre de 2016

“Rebia crítiques perquè llavors estava mal vist ser emprenedor; semblava que eres un prepotent”

“Diria a tots els estudiants, sense excepció, que aprenguin a programar. És com llegir o escriure”

“Ens trobem amb la realitat que els llicenciats i graduats no tenen l’hàbit de fer servir la tecnologia”

“El que teníem a la UVic no ho haguéssim trobat ni buscant-ho durant 100 anys”

Parlant amb Rupert Fornell (Andorra, 1981) t’adones que té aquella ànima de líder nat, que sap convèncer i que té prou experiència per donar consells. Allò que tenen els emprenedors: estan acostumats a treure’s les castanyes del foc. Pertany a la primera promoció (2001-2005) de la llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de la UVic i quan va començar ho tenia molt clar: no volia ser mestre d’educació física, ell volia crear una empresa. Durant els estudis i després de titular-se, va ser entrenador físic i se’n va anar a l’Àfrica a treballar per a la Fundació Real Madrid. En els últims anys s’ha forjat una sòlida carrera al món de la gestió esportiva i el màrqueting, i actualment treballa com a cap d’operacions del club de socis del grup Caldea & Inúu, a Andorra. Ara perfila els seus dots d’emprenedor posant en marxa l’app MyBeweeg, una plataforma que ens ajuda a contactar amb entrenadors personals i a crear rutines d’exercici personalitzades. Fins i tot va ser seleccionada als premis 4YFN del Mobile World Congress de Barcelona!

1. Et vas graduar en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) i, tot i que no has sortit mai d’aquest àmbit, has encaminat la teva carrera cap al màrqueting i la gestió empresarial. Com i quan va sorgir aquesta unió?
Vaig fer CAFE perquè volia anar al món de les empreses esportives, no al de l’educació. Tenia molt d’interès per la gestió, l’sport management i per l’alt rendiment. Ho vaig veure molt clar des del principi.

2. Després del grau vas cursar el màster en Sport Management de la UVic i un MBA. Quina importància creus que té actualment la formació contínua?
És fonamental i vital. Steve Jobs va dir alguna cosa com: “És possible que formis els teus treballadors i que marxin, però encara és més car no formar-los i que es quedin”. Si és així, tens persones incompetents. Cada any dedico temps a formar-me perquè invertir-hi sempre et beneficiarà.

Per a mi també és bo i important formar-se en qualsevol temàtica. Encara que treballis en Màrqueting, si fas un curs de pintura segur que et servirà. Hi ha un munt de coses que encara no saps!

3. També has estat ponent a conferències de diverses universitats. Com t’has sentit transmetent el teu coneixement als estudiants?
Quan vaig venir a parlar amb els estudiants de CAFE de la UVic els vaig intentar transmetre un missatge molt clar: deixeu de ser funcionaris! Hi ha molt poques places i s’ha de tenir molta passió pel que fas! Si no la teniu, traieu-vos-ho del cap.

Fornell, presentant el seu projecte

4. MyByweeg, l’app que vas dissenyar juntament amb dos companys, va ser seleccionada pels premis 4YFN del Mobile World Congress de Barcelona 2016. Quin gir va fer el projecte des de llavors?
Vàrem anar a Eindhoven (Països Baixos) a la final dels premis. Tot i que ens van seleccionar com els millors de la categoria de Fitness, allà no vàrem guanyar, però no passa res. Els premis estan molt bé, però són relatius, tu has d’intentar que funcioni la teva idea.

MyBeweeg, que vol dir “el meu moviment”, és una aplicació que et permet fer rutines d’entrenament i enviar-les a qui vulguis. L’objectiu és la salut i la clau és el moviment. Si tu mous cos, dieta, ment i societat, que són les quatre dimensions, tindràs salut.

Estem en el procés d’adquisició de professionals de la salut i està essent lenta. Ens trobem amb la realitat que els llicenciats i graduats no tenen l’hàbit de fer servir la tecnologia. Estem formant-los perquè vegin que poden ser més eficients si utilitzen la tecnologia amb els seus pacients.

5. Com ha estat l’experiència de buscar inversors per a la vostra idea?
Participant als premis crides l’atenció dels inversors i ajuda. Però les ajudes més grans no les vàrem trobar llavors. Qui ens ha ajudat més són empreses i institucions d’aquí com el COPLEFC o INDESCAT. La gent del sector, més que els inversors, és a qui crida l’atenció MyBeweeg.

Però, al final, les inversions no són el que més ens preocupa. El més important és que el teu producte funcioni. I si és així, els inversors vindran segur!

6. Què s’ha de tenir per ser emprenedor? S’hi neix o es pot aprendre?
Pots ser així o aprendre-ho. És important tenir molta curiositat. Vaig ser el primer alumne a la meva classe de CAFE (de la promoció 2001-2005) que duia un ordinador portàtil a classe i ningú ho entenia. Avui dia, qui no porta un portàtil a classe, està equivocat.

Tampoc m’entenien estudiants d’informàtica a qui vaig proposar treballar conjuntament per fer un software de tema esportiu. Jo tenia molt clar que no volia ser mestre i sabia per on tirar. Rebia crítiques perquè llavors estava mal vist ser emprenedor; semblava que eres un prepotent. Però jo ho feia així perquè creia que era el millor. Un cop vaig fer l’MBA, amb 30 anys, va ser la primera vegada que algú em va animar a crear una empresa.

7. Què recomanaries a una persona que estigui pensant estudiar CAFE?
Li diria que, a més de l’educació, totes les altres branques són bones. Al camp de la salut, del turisme i de l’alt rendiment encara està tot per fer! Estan creixent i ho faran encara més.
Si per avançar hem d’aprendre genètica, per exemple, doncs fem-ho! Però has de ser professional i exigent des del primer dia. No pot ser que suspenguis l’assignatura d’anatomia o fisiologia i llavors li demanis al professor que, si us plau, t’aprovi. O comences a treballar-t’ho o et serà molt difícil!

8. I a una persona que estigui estudiant un grau universitari i que vulgui emprendre alhora, què li diries?
Que aprengui sobre tecnologies i que viatgi. Ha de veure molt món i entendre moltes necessitats. Quan vaig acabar CAFE me’n vaig anar a l’Àfrica. Vés, per exemple, a Sud-Amèrica i observa els problemes de seguretat que tenen. Així, per una banda, aprendràs a valorar el que tens i, per l’altra, veuràs el que t’ha agradat i trobaràs el teu camí.

A més, els diria a tots, sense excepció, que aprenguin a programar. És com llegir o escriure. Per petita que sigui l’empresa o comerç que muntis, hauràs de tenir una pàgina web; o la programes tu o fas que te la programin. Un cop la tens, veus que el teu mercat és a fora.

9. Com recordes la teva etapa universitària?
Tinc molt bon record de Vic i molt bons amics. Molts vàrem arribar a la UVic de rebot perquè gairebé no sabíem ni on era, però el que teníem allà no ho haguéssim trobat ni buscant-ho durant 100 anys. Després d’aquells 4 anys, crec que va ser tot fantàstic.

10. Quan estaves estudiant, recordes el moment en què vas pensar “Sí, sóc on he de ser”?
En recordo molts. A més, hi va haver tres professors que em van marcar molt: el Julio Figueroa, l’Agustí Comella i el Carles Romagosa. El Julio Figueroa sempre deia una frase que em va marcar i tinc constància que la segueix repetint: “La diferencia entre el bueno y el mejor está en la capacidad mental”. És una mica allò de “mou el teu cap i el cos et seguirà”.

11. Quins són els ingredients de la teva formació a la UVic que creus que t’han ajudat a arribar on ets ara?
En aquest aspecte, vaig tenir molta sort amb el professorat que vaig trobar. Sobretot pel que em van aportar aquests professors que comentava: el Julio per la confiança, l’Agustí per les bases i el Carles per la innovació. I aquesta última és clau. Em va ajudar a veure-ho tot de forma diferent, amb altres teories, estudiant sistemes complexos, ajudant-me a indagar i a anar més enllà.

12. Vols comentar-nos alguna experiència, anècdota, o curiositat relacionada amb l’època universitària?
M’agradaria destacar l’enorme qualitat de vida que hi ha a Vic i les oportunitats que et dóna. Jo vaig tenir la sort de ser entrenador físic del Club Patí Voltregà! Són records que guardaré sempre.

Quan vaig venir a parlar amb els estudiants de CAFE de la UVic els vaig dir que segurament es pensen que aquesta és una universitat petita, però ens valoren igual que a les altres. Al final, són ells qui s’han de fer valer i creure’s que són bons. La qualitat no va lligada a la mida de la universitat.

Vanessa Pedró, titulada a la UVic, és la primera Infermera escolar de la comarca d’Osona

Publicat per 18 de febrer de 2016

“El Departament d’Ensenyament hauria de vetllar per oferir aquesta figura arreu”

“S’ha de garantir l’assistència als nens amb malalties per tal que la seva integració a l’escola sigui més normalitzada”

“A la universitat creixes en molts aspectes i a la UVic formen persones”

Vanessa Pedró

La primera impressió que dóna aquest projecte és el de familiaritat. Si ara ens diuen que la figura de la Infermera escolar no és del tot habitual a casa nostra, és possible que ens estranyem perquè n’hem sentit a parlar i forma part del nostre imaginari col·lectiu. Això mateix va pensar la Vanessa Pedró (Vic, 1977), Infermera per la UVic, que du la seva filla a l’escola ESCORIAL de Vic i, després de rebre una trucada del centre per una emergència de salut de la nena, va pensar que podia proposar-se ella mateixa per engegar aquest projecte. La seva història està carregada d’esforç, superació personal i resiliència. Amb gairebé 20 anys d’experiència al món de la salut, aquesta professional, criada també en una escola Vedruna i convençuda dels seus valors i eficàcia, va decidir que era l’hora de donar un cop de cap. Tenim una nova emprenedora entre nosaltres!

1. Com vas introduir-te al món de la salut?
Amb 16 anys estudiava Formació Professional (FP) d’Administratiu i veia que no estava fet per a mi, així que vaig començar a fer FP d’Auxiliar de Clínica i, llavors, el 3r de Tècnic de Laboratori. La meva trajectòria a FP no la vaig viure gaire bé perquè que treballava i estudiava a la vegada. Vaig començar fent pràctiques a la Unitat de Nefrologia de l’Hospital General de Vic i a l’Hospital de la Santa Creu. Amb 18 anys ja treballava de nit a l’Hospital Santa Creu mentre estudiava i, des que vaig entrar al món de la salut, tenia molt clar que volia estudiar Medicina però que no era possible perquè també havia de treballar.
Vaig accedir a la universitat quan tenia un contracte indefinit al Santa Creu a la Unitat de Psicogeriatria. Després d’acabar la carrera vaig estar dos anys a l’Hospital General de Vic a diverses àrees de treball, però no vaig aguantar els canvis d’horari constants. Vaig buscar feina a un munt de llocs, vaig seguir formant-me, i vaig trobar una plaça a un centre de drogodependència al Muntanyà, on també vaig aprendre moltíssim. Finalment, vaig poder tornar a l’Hospital General de Vic, a la Unitat de Pediatria, on treballo actualment els caps de setmana. Al final, tinc vora 20 anys d’experiència i he treballat en salut pública i privada, laboral, comunitària, crònics i aguts, pediatria, drogodependències… Llegir més…

Coaner Codina

Coaner Codina, mestra d’Educació Infantil, és directora del seu estudi de disseny, professora i il·lustradora

Publicat per 17 de febrer de 2015

“Crec que els mestres del futur han de ser savis”

“El grafisme i la il·lustració són eines claus i imprescindibles en l’educació. L’empremta d’un dibuix en l’imaginari d’una criatura és d’un valor incalculable. I el grafisme és molt necessari per construir continguts més didàctics, més visuals i facilitar-ne la comprensió.”

“Cal acompanyar a les criatures en l’aprendre a ser de forma creativa i a ser tocats per l’art.”

Coaner Codina

Ella mateixa es defineix com a dissenyadora gràfica, il·lustradora i docent. Docent perquè el 2010 va acabar la diplomatura en Ciències de l’Educació per la Universitat de Vic per ampliar els coneixements relacionats amb la pedagogia i la docència. Dissenyadora i gràfica i il·lustradora perquè també és graduada en Disseny Gràfic i Comunicació Visual, té un postgrau en Il·lustració Creativa i una llarga experiència i trajectòria com a dissenyadora i il·lustradora.

Ella ha il·lustrat els llibres i quaderns de Matemàtiques d’Isabel Sellas i Sònia Esteve, professores de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes, publicats per Eumo Editorial.

Directora del seu propi estudi de disseny, alguns dels seus treballs més coneguts són la identitat corporativa i aplicacions per promocionar el canal infantil K3, la il·lustració i el disseny de la col·lecció de contes “Batiscafo en el mar” o les seves col·laboracions al programa infantil “Una mà de contes” del canal K3.

1. Has fet una aposta per estar permanentment en formació i marxar a l’estranger a fer pràctiques i una estada laboral. Com ho valores?

Avui, la formació permanent penso que ha deixat de ser una opció per convertir-se en una necessitat. Vivim en canvi constant, sovint amb una sensació de velocitat vertiginosa, on molts dels patrons establerts en les últimes dècades deixen de ser vàlids i es transformen en noves fórmules. Aquest és un dels motius pels quals la formació permanent (de forma més o menys acadèmica) és imprescindible per conèixer, saber i intentar comprendre.

Marxar a l’estranger a treballar per mi és necessari. Trenques esquemes, coneixes noves maneres de fer les coses, entres en constant contrast… Laboralment treballar amb equips de persones diverses, de procedències diferents i fer-ho en nous territoris per a mi és una experiència molt rica.

Llegir més…