Arxius amb l'etiqueta: biociències

Berta Vilalta és biòloga per la UVic i emprenedora amb Braburus, un servei que dissenya dietes bioquímiques per a esportistes

Publicat per 27 d'octubre de 2016

“L’emprenedoria va néixer el dia que vaig decidir que volia treballar per a mi i no per algú altre”

“L’alimentació és la clau del rendiment esportiu i la gent comença a ser-ne conscient”

“És un gran avantatge haver estudiat la biologia “de bota” de la UVic i no al mig d’una gran ciutat”

Té només 23 anys i ja ha creat la seva pròpia empresa. D’alguna manera, la Berta Vilalta (1993, Vic) sabia des de sempre que l’alimentació i l’esport, dues de les seves passions, acabarien fusionant-se i convertint-se en la seva professió. Però no s’ho pensava quan va començar a estudiar el Grau en Biologia a la UVic, durant el qual va fer les pràctiques, un voluntariat i el Treball de Final de Grau a la unitat de l’Alzheimer de l’Hospital Sant Pau de Barcelona. Allà va saber valorar la importància de la investigació científica però va concloure que no era per a ella. Vilalta ha sabut trobar la sortida professional que més s’adapta als seus interessos creant Braburus, un servei que dissenya dietes per a esportistes a partir d’un estudi bioquímic. Des de l’aparent senzillesa del runner fins a l’exigència extrema de l’ironman, l’alimentació és la quinta essència per a aconseguir els resultats esperats.

1. En quin moment i com va arribar la idea de ser emprenedora i iniciar el projecte Braburus?
Quan vaig començar biologia pensava que volia dedicar-me a la investigació científica i, de fet, vaig fer les pràctiques i el TFG a l’Hospital Sant Pau de Barcelona. M’ho vaig passar molt bé però vaig veure que no era el que més m’agradava. Més tard, vaig començar un màster sobre nutrició, suplementació i farmacologia en l’esportista i em va encantar. Tota la vida m’ha agradat l’alimentació i faig esport des de molt petita.

Durant el temps de transició entre la carrera i el màster, buscava feina de laboratori i no en vaig trobar. L’emprenedoria va néixer el dia que vaig decidir que volia treballar per a mi i no per algú altre. La meva parella, que ha estudiat Administració i Direcció d’Empreses, m’ha ajudat amb la publicitat i la gestió i ell sempre ha tingut aquesta mateixa visió sobre la feina.
Llegir més…

Laura Escudero

Laura Escudero, biotecnòloga per la UVic i doctorand en Genètica del Càncer a Cardiff

Publicat per 4 de febrer de 2015

“Quan hi hagi els recursos necessaris, crec que a Catalunya podem arribar a ser pioners en el món de la investigació”

“La biotecnologia està ajudant a l’avenç de la medicina en una multitud d’aspectes diferents.”

“He tingut la sort de poder saltar de la carrera al doctorat i tot això ha estat gràcies a la bona formació que vaig rebre a la UVic i a les pràctiques en els diferents grups de recerca.”

Laura Escudero

Ella mateixa es defineix com una persona amb molta empenta i a qui li agraden els reptes. Va deixar el somni de ser ballarina professional perquè es va adonar que el que volia realment era curar persones. Amb aquest repte va decidir estudiar Biotecnologia a la UVic-UCC i, gràcies a aquest grau, ha arribat al món de la investigació mèdica.

Actualment està cursant el Doctorat en Genètica del Càncer a la Universitat de Cardiff i forma part de dos grups d’investigació: el grup de Telòmers del Professor Duncan Baird, i el de Leucèmia Limfocítica Crònica (LLC) del Professor Chris Pepper, ambdós reconeguts internacionalment. Ara acaba de participar en el 29th Annual Postgraduate Research Day que celebra la Universitat de Cardiff, on ha quedat segona en la presentació dels pòsters de recerca dels estudiants de doctorat de l’Escola de Medicina.

1. Quan vas saber que et volies dedicar a la investigació?

Imagino que la meva inquietud i les ganes de saber el perquè de tot plegat han format sempre part de mi, i em van ajudar a descobrir la meva ànima investigadora. Al batxillerat vaig participar en un estudi sobre l’impacte del canvi climàtic al Mediterrani juntament amb dues companyes més del Col·legi Badalonès. El nostre treball va ser un dels premiats a assistir a Niça (França) per presentar-lo a les Assies Jeunes & Mediterraneé. Després, com a treball de recerca, vaig decidir fer un experiment amb ratolins per estudiar com afectaven les diferents freqüències de la llum (els colors) en el comportament. I va ser aquí on vaig descobrir que, en comptes d’estudiar Medicina, m’ompliria molt més poder fer investigació mèdica, no només per les ganes de saber, sinó sobretot perquè em donaria les eines necessàries per trobar la manera d’ajudar moltes més persones que no pas com a metge.
Llegir més…

Javier Prado, antic estudiant de Biotecnologia, investiga el genoma del Floquet de Neu

Publicat per 14 de maig de 2014

“La UVic m’ha ofert una formació de qualitat i m’ha introduït a la recerca”

Javier Prado

(Puigcerdà, 1987) és biotecnòleg per la Universitat de Vic. A l’actualitat, està realitzant un doctorat a l’Institut de Biologia Evolutiva, dins el grup de genòmica comparada que lidera l’investigador Tomàs Marquès. Prado va rebre la beca ‘Floquet de Neu 2011’, que el Zoo de Barcelona convoca anualment en record de l’excepcional goril·la albí, per formar part del projecte “Millorant la seqüenciació del genoma de Floquet de Neu”. Durant aquest projecte, que es proposava seqüenciar el genoma complet del Floquet i buscar el gen que li provocava l’albinisme, van trobar una mutació única, no existent en cap altre espècie de goril·la. Enmig d’aquesta investigació, van descobrir que els progenitors del Floquet estaven emparentats. Aquest es convertiria en el primer cas d’endogàmia a la natura. L’equip del qual formava part Javier Prado havia resolt un enigma que feia anys que la ciència catalana tenia pendent

1.Com vas decidir que els teus estudis no s’acabaven amb una línia acadèmica i que volies continuar amb el doctorat?

Va ser força natural. Sempre he tingut interès per la recerca i durant l’etapa universitària vaig fer algunes estades d’investigació. Sempre m’he sentit motivat per continuar línies de recerca i el doctorat era el següent pas per aconseguir-ho.

Llegir més…