Pau Vivet, estudiant d’ADE a la UVic, és un dels creadors d’INNY, una associació que ofereix xerrades per motivar els adolescents

Publicat per 29 de març de 2016

“La proximitat generacional facilita que es generi aquesta relació de confiança. Això és el que ens fa únics: la proximitat ponent-oient.”

“Costa moltíssim que se’ns prengui seriosament pel sol fet de ser joves”

“Dels errors se n’aprèn. És la nostra filosofia.”

Pau Vivet

Hi ha persones que no en tenen prou amb la universitat i que, mentre estudien, necessiten engegar mil i un projectes. Una d’aquestes persones és en Pau Vivet (Vic, 1994) que, juntament amb més culs inquiets, ha creat INNY, una associació que ofereix xerrades arreu de Catalunya per motivar els adolescents amb històries i experiències de joves que són emprenedors a nivell professional i alguns que, a més, poden celebrar grans èxits a nivell personal, com la lluita contra el bullying o l’anorèxia. A més de ser un membre actiu d’INNY, en Pau estudia el Grau en Administració i Direcció d’Empreses a la UVic i treballa com a community manager a l’empresa GePork. Diu que encara no sap si ha trobat el seu lloc al món professional, però nosaltres diríem que, tenint un peu al món de l’empresa i de les xarxes socials i un altre a la generació de vocacions personals, n’ha trobat més d’un.

1. Ets emprenedor d’una forma peculiar: t’apassionen els demés emprenedors i et dediques a posar en relleu la seva tasca. D’on neix aquesta fascinació?
Doncs neix del primer negoci que vaig muntar, juntament amb el company d’INNY Nil Mora, una petita agència de viatges que es dedicava a organitzar viatges de final de curs per a joves, majoritàriament de segon de Batxillerat. Amb aquest petit negoci, vam començar a conèixer gent, de tot tipus, des de emprenedors fins a músics, actors… Ens va fascinar la idea d’anar creant una xarxa de gent que ens influenciava, de qui podíem aprendre moltíssim. El fet de conèixer gent tant variada ens va portar a que amb ells, poguéssim fer INNY. Cadascú, per molt diferent que sigui i del món que vingui, et pot aportar alguna cosa. Egoista o no, ens encanta!

2. Com va sorgir la idea d’Inny?
Quan organitzàvem els viatges de final de curs amb joves teníem 18 anys i els joves que portàvem en tenien 17. Aquesta proximitat generacional facilitava que la relació que teníem amb ells fos completament de tu a tu: ens explicaven moltes coses de la seva vida, quines pors i temors tenien, etc. Un dia, en una xerrada, una noia ens va dir: “Avui s’acaba el termini de preinscripció universitària. No sé què fer. Em sembla que em posaré davant de l’ordinador i triaré a la babalà”. Escoltant-la ens vam dir que alguna cosa havíem de fer per tal d’intentar que els joves pensessin i reflexionessin, perquè aconseguissin encendre la seva pròpia xispa!

En aquest sentit, creiem que el punt fort del projecte és que nosaltres no només seleccionem ponents universitaris, amb grans carreres o perfils d’èxit empresarial, també intentem mostrar casos d’èxit personal. Tenim ponents que han combatut amb èxit malalties com l’anorèxia o problemàtiques com el bullying.

3. Defenseu que els joves emprenguin mentre estudien a la universitat, com en el teu cas. Com es porta aquesta doble feina?
Jo sóc dels que penso que la universitat no és completament útil si, paral·lelament, no fas quelcom que et permeti aplicar el coneixement que estàs adquirint. A mi em va començar a agradar això d’estudiar a partir del moment en què vaig començar a engegar projectes en paral·lel. Ara que compagino les dues coses és quan m’he adonat de com de necessari és estudiar per a la vida laboral. Jo anava per veterinari, però després de muntar la petita agència de viatges de final de curs, vaig adonar-me que allò que realment m’agradava era el món empresarial. Dels errors se n’aprèn. És la nostra filosofia. Tot és qüestió d’organització i de moltes hores d’esforç; ara bé, si fas coses que t’agraden, aquestes hores surten de tot arreu!

4. Sembla que vivim un present on tenir idees pròpies i ambicions és molt car. Vosaltres parleu cada dia amb nous emprenedors. Quines dificultats tenen per engegar el seu projecte?
La principal dificultat per excel·lència amb què es troben els emprenedors d’avui en dia són els recursos econòmics. L’emprenedoria està de moda, i tothom parla d’ajudes, concursos, subvencions… però a l’hora de la veritat res. Molta publicitat.

Una altra de les dificultats, és el tema legal. T’has de gastar diners amb un gestor, inscriure la societat o pagar autònoms, pagar un registre de nom quan encara no tens ni un ingrés… Un seguit de coses que fan que no puguis començar amb la teva idea si no tens una quantitat ja estalviada.

També és complicat pel fet de ser joves. Costa moltíssim que la gent se’ns prengui seriosament. Els estereotips que darrerament s’associaven als joves ens han fet molt mal. A la gent li costa molt trobar patrocinis, i no pas per l’import que demanem, sinó per la falta de confiança que les empreses tenen en nosaltres. La gran majoria d’organitzacions no creuen en nosaltres pel sol fet de ser joves. És trist que se’ns jutgi per això.

5. Quina sensació creieu que genereu en els adolescents durant una xerrada d’Inny? Com creieu que afecta al seu desenvolupament proactiu?
Quan els nois i noies veuen que nosaltres ens obrim tant a ells i que l’edat no és una barrera, es produeix la màgia que contenen els esdeveniments INNY. Veure que dels 800 estudiants que hi ha de mitjana als auditoris més de la meitat tenen ganes de preguntar és màgic. Molts d’ells també es queden al final de la xerrada per poder-se acostar a parlar amb els ponents. Ens trobem amb persones que pregunten per assumptes molt personals.

Hem aconseguit, des que vam començar, que es creessin unes 5 organitzacions arreu de Catalunya, com la Xarxa de Convivència de Figueres. 5 dels nois que van venir a escoltar-nos, actualment estan liderant aquesta associació. A més, el fet de no tocar només temes empresarials ha fet que els nois no vegin l’emprenedoria com una actitud de muntar negocis, sinó una actitud de vida. La Carla, una de les nostres ponents, explica com va ser capaç de superar el bullying. M’atreviria a dir que més d’una cinquantena de noies s’han esperat al final de la xerrada per poder-li explicar el seu cas i demanar-li consell. La proximitat generacional facilita que es generi aquesta relació de confiança. Això és el que ens fa únics: la proximitat ponent-oient.

6. A més d’això, segueixes la teva carrera d’Administració i Direcció d’Empreses i ho combines amb la tasca de community manager a l’empresa GePork. Amb la gestió del món online has trobat el teu lloc al món de l’empresa o segueixes buscant-lo?
No sabria dir si l’he trobat o no ja que és molt difícil de dir; ara bé, he tingut l’oportunitat de provar aquest món i puc dir que m’agrada, i molt. Mai se sap si en algun moment faré una altra cosa que m’agradarà més. Si més no, m’estic introduint al món de l’empresa, que és un món que si que m’encanta!

7. Ja has emprès sense arribar ni a la meitat de la carrera; què tens pensat fer quan acabis?
Doncs a veure, hi ha moltíssimes coses que m’agradaria fer! Què podré fer finalment ja és diferent. Si em demanessis de firmar que puc continuar amb INNY no m’ho pensaria ni un segon. Però tenim un problema, i és que nosaltres personalment ens hem marcat que als 25 anys hem de deixar l’associació, així que, hauré de fer una altra cosa. M’encantaria treballar a un departament de Màrqueting d’alguna empresa, o a una empresa de comunicació. Ara mateix no hi penso massa en això, ja es veurà!

8. Com estàs vivint la universitat?
Doncs la veritat és que molt revolucionat, potser a vegades penso que massa i tot. Intento compaginar-ho tot i és realment difícil. A més, sóc cap quadrat i cada any faig totes les assignatures. Costa, perquè m’estic cada dia estudiant fins molt tard, ja que al matí tinc classe i a la tarda treballo, però ara que m’hi he acostumat ho porto bé i com que m’agrada, ho faig.

9.Quins són els ingredients de la teva formació a la UVic que creus que t’han ajudat a arribar fins aquí?
Un dels ingredients principals que té la UVic és la facilitat que et donen per fer projectes paral·lels i estudiar alhora. Molts professors, a més de ser flexibles amb certes coses, t’ajuden, s’involucren.

La proximitat amb els professors és un altre dels ingredients clau. A mi, el fet de que m’expliquin una matèria X i em diguin: ”Això és el què es fa a la vida real” em torna boig; he de sortir de l’aula i anar a descobrir-ho jo mateix!

10.En quin moment dels estudis has pensat ‘Sí, estic on he d’estar’?
Doncs, de moment, encara no ho he pensat mai. La veritat és que he pensat més cops “estàs on has d’estar?”. És molt difícil de poder-t’ho afirmar, ja que si ets una mica actiu i et mous, trobes molts mons diferents on t’agradaria estar; ara bé, al no poder estar a tots sí que t’has de decidir per un. Si parléssim de mons, et diria que si que és en el que vull estar. El fet de crear una associació com INNY, m’ha donat l’oportunitat de veure on m’agradaria estar i on no ja que dins d’aquesta, he fet de tot, des de comptable, passant per dissenyador, editar i gravar vídeos, convocar la premsa…

11.Vols traslladar-nos alguna experiència, anècdota o curiositat relacionada amb la teva etapa formativa a la universitat?
Doncs una anècdota podria ser que un dia, un professor em va dir: ”Ei Pau, avui he llegit un entrevista teva a la premsa…”, i jo: “Ah, molt bé. I què tal?”, i em va contestar: “Ara ja entenc perquè et saltes tants dies classe!”. I jo vaig pensar… “si no me les salto pas per plaer, no!”.

________________
El 23 de març de 2016 INNY va publicar un comunicat explicant el mal moment econòmic que està passant l’associació per falta de finançament. Ens unim a la difusió de la crida de finançament perquè puguin continuar amb el seu programa la propera temporada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*