Tal com diu la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat “La ciutat és, avui, l’espai de totes les trobades i, per tant, de totes les possibilitats. També és el terreny de totes les contradiccions i de tots els perills: en l’espai urbà de fronteres incertes apareixen totes les discriminacions arrelades a l’atur, la pobresa, el menyspreu de les diferències culturals, mentre que, alhora, s’esbossen i es multipliquen pràctiques cíviques i socials de solidaritat.”
El concepte Dret a la ciutat assenyala que quan valorem i regulem les conductes que es realitzen a l’espai públic de la ciutat cal fer-ho tenint en compte les desigualtats, les injustícies estructurals, les relacions de poder i els processos socials que articulen el teixit social. L’espai públic és l’espai físic on es materialitza el Dret a la Ciutat, és un espai ideològic construït socialment i, per tant, canviant. Les places i carrers de la ciutat són espais valuosos perquè ofereixen un espai de trobada i relació per a les persones i conformen un escenari polític per a reclamar drets. En el marc capitalista de l’economia global, la regulació de conductes a l’espai públic sovint s’emmarca en una lògica de maximització del benefici econòmic de la ciutat, malmetent o sacrificant els drets de les persones que hi viuen. Tanmateix, el Dret a la Ciutat no és un dret exclusiu, individual ni privat sinó un dret col·lectiu.
Amb aquestes jornades pretenem obrir un espai de reflexió i debat entorn els valors que hi ha darrere de la regulació de conductes a l’espai públic de la ciutat, les exclusions que aquesta genera i les possibilitats de construir una ciutat per a totes les persones. Per això es comptarà amb ponents de diferents perfils i disciplines acadèmiques i representants de moviments socials que exposaran les seves mirades sobre l’actual regulació de l’espai públic a la ciutat de Barcelona mitjançant l’Ordenança de Civisme i sobre la recuperació del Dret a la ciutat.
A les diferents taules es tractaran els casos de drets específics com ara el dret al joc, el dret a l’autonomia dels cossos a l’espai públic i el dret a realitzar els treballs de cura, entre d’altres. Es parlarà també dels efectes estigmatitzadors i excloents que té l’actual regulació municipal, que ignora les injustícies estructurals i justifica mesures punitives sobre col·lectius que ja estan essent exclosos. S’abordarà el repte que suposa pensar quines són les sobreposicions, les contradiccions o els reptes que es plantegen quan es lluita pel Dret a la ciutat de totes les persones, tot obrint el necessari espai de diàleg i negociació per a la construcció col·lectiva de pactes que garanteixin el Dret a la ciutat de totes les persones. Les jornades es tancaran amb una taula específica de moviments socials que portaran les reflexions al plànol de l’acció quotidiana transformadora que realitzen a la ciutat de Barcelona.
La Universitat de Vic Central de Catalunya expedirà un certificat d’assistència per acreditar l’activitat formativa a les persones que ho sol·licitin al formulari d’inscripció.
Contacte: catedra.unesco.ddc@uvic.cat