La universitat, la institució més ben valorada

Posted by 31 de agost de 2016

Aèria-Miramarges-1000Per primera vegada apareix la universitat en l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya. El seu Baròmetre d’Opinió Pública es publica periòdicament i l’última enquesta realitzada entre el 28 de juny i el 13 juliol 2016 dóna una valoració molt positiva de les universitats. De fet, a la pregunta sobre la nota referida al grau de confiança que mereixen diferents institucions en una escala de 0 a 10, on 0 indica confiança nul·la i 10 molta confiança, els enquestats donen la millor nota de totes les institucions a les universitats amb un 6,47. Una de les tres institucions que aproven sobre vint propostes. Les altres dues aprovades són els Mossos d’Esquadra (5,58) i l’ajuntament propi (5,40). Finalment i de forma global, el 80,8% dels enquestats aprova les universitats (només l’11,6% la suspenen), mentre que a la banca, la institució menys valorada (amb una nota de 2,15 sobre 10), la suspèn el 80,4 dels enquestats i l’aprova només el 17,7%.

Això es dóna en un context sociopolític en què el principal problema per al 52,5% dels enquestats, ciutadans espanyols majors de 18 anys i amb residència a Catalunya, és l’atur i la precarietat laboral. L’alta valoració de les universitats reflecteix la realitat que, malgrat l’alt índex d’atur entre els joves, els graduats universitaris tenen un major percentatge d’ocupació a Catalunya, que se situa, segons l’última enquesta de l’INE, en el 82,5%.

L’educació, la cultura i la investigació només representen un problema per al 9,5% de la població malgrat les retallades i ajustos que hi ha hagut els últims deu anys. Això demostra, sense cap dubte, que malgrat tot la institució universitària continua funcionant i que és una institució que compleix amb la seva missió de docència, de recerca, de transferència de coneixement i d’ajuda al desenvolupament social i econòmic de la societat. En paral·lel a la bona valoració de les universitats a Catalunya, segons dades de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, en un moment en què baixa la ràtio de població jove de 18 a 24 anys, la matriculació d’estudiants universitaris és la més alta de la història amb una taxa neta del 40% el curs 15-16. Clarament, la universitat és la institució que ofereix millors possibilitats als nostres joves i a la societat en general, d’aquí el seus alts nivells de reconeixement i valoració. Continue reading

Transferencia del conocimiento

Posted by 22 de agost de 2016

Transf ConocimientoArticle publicat a El País – Negocios el diumenge 21 d’agost de 2016.

Cliqueu la imatge per poder-lo llegir.

Un punt i seguit per continuar endavant

Posted by 28 de juliol de 2016
UVic recurs

El passat 15 de juliol vam fer la clausura del curs. Ja és tradició a la Universitat fer balanç del curs, enfilar els projectes més importants del pròxim curs i poder-nos desitjar una bona i merescuda parada per continuar endavant a partir del setembre.

Com vaig poder dir en aquesta clausura, tanquem un curs frenètic i molt intens per obrir-ne un altre que ens permetrà continuar, segur, a l’alçada.

Aquest ha estat el curs de Diversity, el projecte de digitalització de la Universitat, ha estat el curs d’UGranollers, ha estat el curs en què hem entrat a formar part de la Carta Magna de les Universitats, que hem pogut ampliar el fons de beques pròpies en un 27% més, que hem consolidat un contracte programa que ens permet afrontar reptes interessants, hem celebrat els 15 anys dels estudis de CAFE, la incorporació del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis de Manlleu a la UVic-UCC i hem aconseguit tancar un pre-acord amb el comitè d’empresa pel nou model retributiu gràcies a la generositat de tots. No està gens malament… I segur que me’n deixo molts.

El curs que ve començarà amb notícies sobre la Facultat de Medicina. Estem fent tot el possible per incloure-ho a la programació del curs 2017-2018 i d’això en veurem resultats aviat. Es tracta d’un projecte clau per la Universitat i que ens permetrà fer un salt molt important en recerca, docència, transferència de coneixement… El curs que ve també serà el dels 20 anys de la Universitat, el de la consolidació de la internacionalització amb la incorporació de programes a la Xina, al Marroc, els Study Abroad… Serà el curs de la recerca i de les convocatòries internacionals i també serà el curs de la implicació amb el territori. Conjuntament amb el Consell Comarcal, Creacció … participem en la convocatòria europea de RIS3 de quasi 5M d’euros. Un llistat que fa vertigen oi? Però no tinc cap dubte que ens en sortirem igual que hem fet aquest any, i l’altre i l’altre…

I abans d’acabar vull deixar palès el meu agraïment més sincer al vicerector Pere Quer i al degà Joan Soler per tota la tasca, el suport i el compromís que m’han demostrat aquests anys. Deixeu un gran llegat del que en són mereixedors, sense cap dubte, la nova vicerectora d’ordenació acadèmica Cristina Vaqué i el nou degà de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes Eduard Ramírez. A tots vosaltres i a tota la comunitat, molta sort, grans encerts i ens retrobem el setembre amb energies renovades. Bones vacances a tots!

La UVic-UCC, pionera en estudis de gènere

Posted by 4 de juliol de 2016
European Rainbow Cities
Congrés European Rainbow Cities

Avui 4 de juliol comença a Olot el curs “Perspectives trans en l’àmbit educatiu” en el marc de la Universitat d’Estiu de la UVic-UCC. La formació la coordina el Dr. Gerard Coll-Planas, director del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere i investigador principal del Grup de Recerca Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLHIC) de la UVic-UCC que en serà un dels formadors, juntament amb Cristina Garaizabal, psicòloga especialitzada en diversitat sexual i de gènere, i Miquel Missé, sociòleg, formador en gènere i sexualitat i activista trans.

El 20 de maig passat va tenir lloc a la Pedrera el Congrés European Rainbow Cities coordinat pel mateix Dr. Gerard Coll-Planas. L’esdeveniment va comptar amb 300 persones inscrites, entre les quals hi havia tècnics i polítics de l’àmbit municipal, investigadors i activistes. Prèviament, el 5 de maig, Gerard Coll-Planas, havia comparegut al Parlament, en el marc de la Comissió d’Igualtat, amb l’objectiu de compartir coneixements sobre el moment en què es troben aquestes polítiques, sobre els reptes que plantegen i sobre com diverses institucions treballen per donar-hi respostes.

Anteriorment, el 30 d’abril de 2015 es va presentar el projecte “Osona, una comarca amb tots els colors”, coordinat pel GETLHIC, que té l’objectiu conèixer les realitats de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) per tal de dissenyar un Pla d’igualtat per raó d’orientació sexual i identitat de gènere que reculli les accions que es podran dur a terme als municipis per tal de complir amb la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Tot això em serveix de preàmbul per destacar que UVic-UCC, pionera en estudis de gènere, ha fet durant els darrers anys, en aquest àmbit, una evolució similar a la que ha anat fent la nostra societat. El 25 de juny de 1999 la Junta de Rectorat va aprovar la creació del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de la Dona. A partir del 2014 el Centre, desbordat en els seus plantejaments per l’evolució social, pren el nom actual de Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere. Des dels seus inicis ha portat a terme un gran volum d’activitats acadèmiques i de divulgació que l’han consolidat i l’han situat com un centre de referència en la promoció, investigació, difusió i publicació de treballs sobre estudis de gènere. El Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere també dirigeix i gestiona la Càtedra UNESCO “Dones, desenvolupament i cultures”, compartida amb la Universitat de Barcelona, des la seva creació el gener de 2004, i compta amb diversos grups de rcerca vinculats, entre els quals el GETLHIC. Continue reading

Signatura del Conveni de col·laboració acadèmica entre la UVic-UCC i l’Ajuntament de Granollers

Posted by 6 de juny de 2016

UGranollers1El dia 3 de juny vam signar, amb el conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Jordi Baiget; l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral; l’alcaldessa de Vic i presidenta de la Fundació Universitària Balmes, Anna Erra, i jo mateix, el conveni de col·laboració entre la UVic-UCC i l’Ajuntament de Granollers, acte en el qual vaig fer aquest parlament:

Per a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, la signatura d’aquest conveni fa que avui sigui un dia molt important. Important perquè la UVic-UCC i l’Ajuntament de Granollers hem arribat a l’acord d’obrir una seu de la Universitat a la ciutat de Granollers. Per al primer curs, 2016-2017, s’impartirà el Grau en Administració i Direcció d’Empreses i el Grau en Màrqueting i Comunicació Empresarial, per a persones que volen combinar els estudis i la seva carrera professional.

Totes dues titulacions s’oferiran en horari de tarda i amb un itinerari modular i amb opcions de semipresencialitat per fer compatible la jornada laboral i la formació. Es tracta d’una oferta especialment atractiva per treballadors o persones joves que treballen els matins i que volen formar-se en titulacions totalment empresarials i corporatives. Amb aquests dous graus la UVic-UCC s’apropa a un públic més específic, de perfil més professional, podríem dir.

UGranollers també oferirà el cicle formatiu de grau superior de Màrqueting i Publicitat en format dual –que vol dir que la meitat de l’horari formatiu es fa en una empresa del sector–, com els altres 4 cicles que imparteix el Campus Professional de la UVic-UCC (que és una de les primeres universitats de l’Estat que ha incorporat la formació professional de grau superior en la seva oferta acadèmica).

També és un dia important pel que significa d’establiment de llaços de col·laboració acadèmica amb una ciutat de la importància demogràfica, del pes empresarial i de la capacitat d’irradiació de Granollers; pel que significa de creixement i de desplegament de la Universitat en el territori; pel que significa de suma d’esforços per avançar cap a una societat del coneixement; pel que significa de reforçament de les relacions amb els municipis de l’eix de la C17, i per les esperances que obre d’un futur d’aproximació i col·laboració entre les ciutats mitjanes de Catalunya que estableixi una xarxa de relacions físiques, culturals, universitàries, empresarials i socials de tota mena que facin realitat la idea de la Catalunya Ciutat més enllà del cap i casal. Continue reading

Catalunya i la cultura, i 4

Posted by 26 de maig de 2016

EstudiantdeVicDeia en começar aquesta reflexió que a Catalunya llengua i cultura són motius permanents d’interrogació i debat perquè són al cor mateix de la nostra identitat. I ara afegeixo: I perquè totes dues són febles i els estem mirant la pressió permanentment. Totes dues estan permanentment assetjades per llengües i cultures amb un potencial enormement superior i amb valedors molt poderosos que tenen grans mitjans de penetració a les llars i les ments dels catalans. –Quan faig aquestes afirmacions no pressuposo maldat ni mala voluntat, en general, simplement, les cultures i les llengües poderoses són expansives de per si, són contagioses, i les llengües i les cultures petites, si no són conscients de la seva debilitat, no hi podran posar remei i això les portarà a la residualitat–. No, si perdem la nostra cultura no quedarem pas sense cultura, serà perquè n’hem adoptada una altra, o una barreja d’altres. Però no volem això, volem que el llegat cultural dels nostres ancestres es perllongui –amb l’evolució corresponent i les influències conscientment assumides que calgui– a les generacions futures, volem que la nostra cultura sigui una base ferma on anar assentant tot el coneixement de llengües, cultures, realitats, visions del món i formes de vida. Que tinguem una base consistent en el llegat del passat per poder-nos projectar amb seguretat i autoconeixement cap al futur. L’autoestima d’un poble és el seu potencial de futur, l’energia del seu desenvolupament, i en el nostre cas l’autoestima ens la proporcionen la llengua i la cultura.

Altre cop he de dir que som afortunats de ser conscients de les nostres debilitats, i això ens fa una mica més forts, una mica més resistents al contagi inconscient, però només una mica. Per això necessitem sentir que les institucions (que les nostres institucions) són a prop nostre i que ens fan costat, que es preocupen d’allò que ens preocupa i que treballen per fer possible la continuïtat i l’enfortiment i la projecció de la nostra llengua i de la nostra cultura al món en aquest segle en què la globalitat és i serà cada dia més una realitat incontestable. I per això, a més de la nostra resiliència com a societat, que ens ha permès d’arribar on som ara, necessitem també instruments d’estat. Necessitem instruments més potents que els que hem tingut fins ara. Necessitem un pressupost que es prengui la cultura seriosament i li doni el valor essencial que té per a nosaltres –que no tenim indústria cultural ni podem tenir-ne gaire perquè som massa pocs consumidors. Necessitem poder regular quin tram d’IVA cal aplicar als productes culturals per tal de fer-los assequibles a un ventall més ampli de públic. Necessitem que les nostres escoles puguin treballar en la formació dels infants i no estar en confrontació permanent amb poders entestats a imposar un model únic sense respecte per la diversitat de la realitat. Necessitem, en definitiva, poder decidir sobre com regulem les nostres vides i hisendes. Continue reading

Catalunya i la cultura 3

Posted by 13 de maig de 2016

7 AtlàntidaCatalunya, en conjunt, té un ferment cultural de primera, un llevat de molta qualitat que pot fer pujar qualsevol massa, perquè no té altra cosa, ni matèries primeres, ni recursos, ni estat, ni privilegis de cap mena, només ens té a nosaltres, els seus ciutadans i ciutadanes, i la nostra identitat és només cultural. Això es refecteix en les nostres empreses i en les iniciatives que emprenem en qualsevol àmbit de la vida social, com a ciutats i com a poble. Però això també ho tenim: mai no comptem amb prou recursos per donar suport a tot allò que d’interessant sorgeix aquí i allà, arreu de la nostra geografia –i l’Estat ens continua observant de lluny, amb una mirada entre estupefacta, incrèdula i reprovadora, sense entendre gaire res del que aquí es cou i aportant diners només amb comptagones i a crèdit. I per això mateix nosaltres ens hem de pagar el “gasto”, i per això mateix hem de fer allargar els diners, i per això mateix ens titllen de garrepes…

Si el debat cultural és insistent i persistent a casa nostra, és pel que deia abans, perquè som sobretot cultura. La cultura ens socialitza, ens aglutina, ens fa reconeixibles entre nosaltres i per als altres; en definitiva, la cultura ens fa un poble cohesionat i amb la mirada posada en el present i el futur. I la llengua és la manifestació cultural bàsica que ha d’estar en mans de tots i que és el primer instrument de comprensió mútua i de cohesió social. Poder oferir la nostra llengua (a més de la llengua de l’Estat i de la llengua internacional per antonomàsia) és el millor regal que podem fer als infants (i als adults) vinguts d’arreu del món a casa nostra. Oferir-los la nostra llengua és reconèixer-los a l’acte com a ciutadans de ple dret; és donar-los la ciutadania cultural, que és, en definitiva, la ciutadania total, perquè aquesta és la que tenim tots en aquest país. La ciutadania cultural és la nostra ànima, i els en fem partícips, a ells i a tothom qui vulgui formar-ne part.

Aquesta cosa tan fràgil, tan etèria, tan lleugera que és parlar una llengua determinada és tota la nostra fortalesa, és el recipient de la nostra ànima, de la nostra cultura, de la nostra manera de ser, de mirar, d’expressar i d’entendre el món. Ningú no hi pot veure cap perill ni amenaça, al contrari, és la nostra manera d’adreçar-nos al món, de llegir-lo, de parlar-li i de mirar d’entendre’l.