La UVic-UCC, pionera en estudis de gènere

Posted by 4 de July de 2016
European Rainbow Cities
Congrés European Rainbow Cities

Avui 4 de juliol comença a Olot el curs “Perspectives trans en l’àmbit educatiu” en el marc de la Universitat d’Estiu de la UVic-UCC. La formació la coordina el Dr. Gerard Coll-Planas, director del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere i investigador principal del Grup de Recerca Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLHIC) de la UVic-UCC que en serà un dels formadors, juntament amb Cristina Garaizabal, psicòloga especialitzada en diversitat sexual i de gènere, i Miquel Missé, sociòleg, formador en gènere i sexualitat i activista trans.

El 20 de maig passat va tenir lloc a la Pedrera el Congrés European Rainbow Cities coordinat pel mateix Dr. Gerard Coll-Planas. L’esdeveniment va comptar amb 300 persones inscrites, entre les quals hi havia tècnics i polítics de l’àmbit municipal, investigadors i activistes. Prèviament, el 5 de maig, Gerard Coll-Planas, havia comparegut al Parlament, en el marc de la Comissió d’Igualtat, amb l’objectiu de compartir coneixements sobre el moment en què es troben aquestes polítiques, sobre els reptes que plantegen i sobre com diverses institucions treballen per donar-hi respostes.

Anteriorment, el 30 d’abril de 2015 es va presentar el projecte “Osona, una comarca amb tots els colors”, coordinat pel GETLHIC, que té l’objectiu conèixer les realitats de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) per tal de dissenyar un Pla d’igualtat per raó d’orientació sexual i identitat de gènere que reculli les accions que es podran dur a terme als municipis per tal de complir amb la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Tot això em serveix de preàmbul per destacar que UVic-UCC, pionera en estudis de gènere, ha fet durant els darrers anys, en aquest àmbit, una evolució similar a la que ha anat fent la nostra societat. El 25 de juny de 1999 la Junta de Rectorat va aprovar la creació del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de la Dona. A partir del 2014 el Centre, desbordat en els seus plantejaments per l’evolució social, pren el nom actual de Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere. Des dels seus inicis ha portat a terme un gran volum d’activitats acadèmiques i de divulgació que l’han consolidat i l’han situat com un centre de referència en la promoció, investigació, difusió i publicació de treballs sobre estudis de gènere. El Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere també dirigeix i gestiona la Càtedra UNESCO “Dones, desenvolupament i cultures”, compartida amb la Universitat de Barcelona, des la seva creació el gener de 2004, i compta amb diversos grups de rcerca vinculats, entre els quals el GETLHIC. Continue reading

Signatura del Conveni de col·laboració acadèmica entre la UVic-UCC i l’Ajuntament de Granollers

Posted by 6 de June de 2016

UGranollers1El dia 3 de juny vam signar, amb el conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Jordi Baiget; l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral; l’alcaldessa de Vic i presidenta de la Fundació Universitària Balmes, Anna Erra, i jo mateix, el conveni de col·laboració entre la UVic-UCC i l’Ajuntament de Granollers, acte en el qual vaig fer aquest parlament:

Per a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, la signatura d’aquest conveni fa que avui sigui un dia molt important. Important perquè la UVic-UCC i l’Ajuntament de Granollers hem arribat a l’acord d’obrir una seu de la Universitat a la ciutat de Granollers. Per al primer curs, 2016-2017, s’impartirà el Grau en Administració i Direcció d’Empreses i el Grau en Màrqueting i Comunicació Empresarial, per a persones que volen combinar els estudis i la seva carrera professional.

Totes dues titulacions s’oferiran en horari de tarda i amb un itinerari modular i amb opcions de semipresencialitat per fer compatible la jornada laboral i la formació. Es tracta d’una oferta especialment atractiva per treballadors o persones joves que treballen els matins i que volen formar-se en titulacions totalment empresarials i corporatives. Amb aquests dous graus la UVic-UCC s’apropa a un públic més específic, de perfil més professional, podríem dir.

UGranollers també oferirà el cicle formatiu de grau superior de Màrqueting i Publicitat en format dual –que vol dir que la meitat de l’horari formatiu es fa en una empresa del sector–, com els altres 4 cicles que imparteix el Campus Professional de la UVic-UCC (que és una de les primeres universitats de l’Estat que ha incorporat la formació professional de grau superior en la seva oferta acadèmica).

També és un dia important pel que significa d’establiment de llaços de col·laboració acadèmica amb una ciutat de la importància demogràfica, del pes empresarial i de la capacitat d’irradiació de Granollers; pel que significa de creixement i de desplegament de la Universitat en el territori; pel que significa de suma d’esforços per avançar cap a una societat del coneixement; pel que significa de reforçament de les relacions amb els municipis de l’eix de la C17, i per les esperances que obre d’un futur d’aproximació i col·laboració entre les ciutats mitjanes de Catalunya que estableixi una xarxa de relacions físiques, culturals, universitàries, empresarials i socials de tota mena que facin realitat la idea de la Catalunya Ciutat més enllà del cap i casal. Continue reading

Catalunya i la cultura, i 4

Posted by 26 de May de 2016

EstudiantdeVicDeia en começar aquesta reflexió que a Catalunya llengua i cultura són motius permanents d’interrogació i debat perquè són al cor mateix de la nostra identitat. I ara afegeixo: I perquè totes dues són febles i els estem mirant la pressió permanentment. Totes dues estan permanentment assetjades per llengües i cultures amb un potencial enormement superior i amb valedors molt poderosos que tenen grans mitjans de penetració a les llars i les ments dels catalans. –Quan faig aquestes afirmacions no pressuposo maldat ni mala voluntat, en general, simplement, les cultures i les llengües poderoses són expansives de per si, són contagioses, i les llengües i les cultures petites, si no són conscients de la seva debilitat, no hi podran posar remei i això les portarà a la residualitat–. No, si perdem la nostra cultura no quedarem pas sense cultura, serà perquè n’hem adoptada una altra, o una barreja d’altres. Però no volem això, volem que el llegat cultural dels nostres ancestres es perllongui –amb l’evolució corresponent i les influències conscientment assumides que calgui– a les generacions futures, volem que la nostra cultura sigui una base ferma on anar assentant tot el coneixement de llengües, cultures, realitats, visions del món i formes de vida. Que tinguem una base consistent en el llegat del passat per poder-nos projectar amb seguretat i autoconeixement cap al futur. L’autoestima d’un poble és el seu potencial de futur, l’energia del seu desenvolupament, i en el nostre cas l’autoestima ens la proporcionen la llengua i la cultura.

Altre cop he de dir que som afortunats de ser conscients de les nostres debilitats, i això ens fa una mica més forts, una mica més resistents al contagi inconscient, però només una mica. Per això necessitem sentir que les institucions (que les nostres institucions) són a prop nostre i que ens fan costat, que es preocupen d’allò que ens preocupa i que treballen per fer possible la continuïtat i l’enfortiment i la projecció de la nostra llengua i de la nostra cultura al món en aquest segle en què la globalitat és i serà cada dia més una realitat incontestable. I per això, a més de la nostra resiliència com a societat, que ens ha permès d’arribar on som ara, necessitem també instruments d’estat. Necessitem instruments més potents que els que hem tingut fins ara. Necessitem un pressupost que es prengui la cultura seriosament i li doni el valor essencial que té per a nosaltres –que no tenim indústria cultural ni podem tenir-ne gaire perquè som massa pocs consumidors. Necessitem poder regular quin tram d’IVA cal aplicar als productes culturals per tal de fer-los assequibles a un ventall més ampli de públic. Necessitem que les nostres escoles puguin treballar en la formació dels infants i no estar en confrontació permanent amb poders entestats a imposar un model únic sense respecte per la diversitat de la realitat. Necessitem, en definitiva, poder decidir sobre com regulem les nostres vides i hisendes. Continue reading

Catalunya i la cultura 3

Posted by 13 de May de 2016

7 AtlàntidaCatalunya, en conjunt, té un ferment cultural de primera, un llevat de molta qualitat que pot fer pujar qualsevol massa, perquè no té altra cosa, ni matèries primeres, ni recursos, ni estat, ni privilegis de cap mena, només ens té a nosaltres, els seus ciutadans i ciutadanes, i la nostra identitat és només cultural. Això es refecteix en les nostres empreses i en les iniciatives que emprenem en qualsevol àmbit de la vida social, com a ciutats i com a poble. Però això també ho tenim: mai no comptem amb prou recursos per donar suport a tot allò que d’interessant sorgeix aquí i allà, arreu de la nostra geografia –i l’Estat ens continua observant de lluny, amb una mirada entre estupefacta, incrèdula i reprovadora, sense entendre gaire res del que aquí es cou i aportant diners només amb comptagones i a crèdit. I per això mateix nosaltres ens hem de pagar el “gasto”, i per això mateix hem de fer allargar els diners, i per això mateix ens titllen de garrepes…

Si el debat cultural és insistent i persistent a casa nostra, és pel que deia abans, perquè som sobretot cultura. La cultura ens socialitza, ens aglutina, ens fa reconeixibles entre nosaltres i per als altres; en definitiva, la cultura ens fa un poble cohesionat i amb la mirada posada en el present i el futur. I la llengua és la manifestació cultural bàsica que ha d’estar en mans de tots i que és el primer instrument de comprensió mútua i de cohesió social. Poder oferir la nostra llengua (a més de la llengua de l’Estat i de la llengua internacional per antonomàsia) és el millor regal que podem fer als infants (i als adults) vinguts d’arreu del món a casa nostra. Oferir-los la nostra llengua és reconèixer-los a l’acte com a ciutadans de ple dret; és donar-los la ciutadania cultural, que és, en definitiva, la ciutadania total, perquè aquesta és la que tenim tots en aquest país. La ciutadania cultural és la nostra ànima, i els en fem partícips, a ells i a tothom qui vulgui formar-ne part.

Aquesta cosa tan fràgil, tan etèria, tan lleugera que és parlar una llengua determinada és tota la nostra fortalesa, és el recipient de la nostra ànima, de la nostra cultura, de la nostra manera de ser, de mirar, d’expressar i d’entendre el món. Ningú no hi pot veure cap perill ni amenaça, al contrari, és la nostra manera d’adreçar-nos al món, de llegir-lo, de parlar-li i de mirar d’entendre’l.

Catalunya i la cultura 2

Posted by 5 de May de 2016

marca-VicEn aquest aspecte de la cultura de base, i en l’any en què celebrem la capitalitat cultural de Vic, cal reconèixer la bona tasca que va fer en el seu moment l’Ajuntament de Vic condicionant els centres cívics als barris, com aquest de Can Pau Raba on ens trobem ara, que tan bona feina fan i que tant seguiment tenen. Aquest és un model d’inversió sociocultural ben orientat, al meu entendre, perquè resol molts problemes d’infraestructura de molt diverses manifestacions civiques i artístiques, i perquè dóna impuls i aixopluc a la cultura popular.

A un altre nivell, no cal dir que l’edifici de l’Atlàntida va ser una gran pas per a la recepció teatral i musical d’alt nivell i per a l’ensenyament musical. Però també va ser-ho el condicionament de l’Espai de Teatre i Cultura al barri del Remei, que dóna aixopluc al Cineclub Vic, que fa una feina encomiable, i a manifestacions teatrals de petit format, innovadores, de risc, a masterclass d’expressió, etcètera. El teatre, el cinema i la música tenen ara a Vic espais dignes de molta qualitat i ben repartits per tota la ciutat, cosa que també és fonamental. També les arts plàstiques compten amb l’Associació per a les Arts Contemporànies al barri de la Calla i l’Escola d’Art de Vic, que són molt actives. El Museu Episcopal és una altra instal·lació de primera divisió, i el Museu d’Art de la Pell acabarà sent el revulsiu que necessita el barri de les Adoberies. La biblioteca Joan Triadú de la Diputació, la Ricard Torrents de la UVic i a un altre nivell la Biblioteca Episcopal, també són centres irradiadors de cultura. El Patronat d’Estudis Osonencs, l’Ateneu, el Casino, el gran nombre de grups i d’intèrprets musicals, etcètera. Continue reading

Catalunya i la cultura 1

Posted by 2 de May de 2016

Cultura catalanaEl 27 d’abril vam inaugurar, amb la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vic, Susagna Roura, al Centre Cívic de Can Pau Raba de Vic, el cicle de debats ‘La cultura catalana a debat’. El certamen, organitzat conjuntament la Universitat i l’Ajuntament en el marc de la celebració de Vic com a Capital de la Cultura Catalana, es va allargar fins al 7 de maig amb col·loquis, debats i conferències a diversos espais de la ciutat. El meu parlament feia així:

A Catalunya la llengua i la cultura són motius permanents d’interrogació i de debat, de vegades ben apassionat. Això es deu al fet que són les instàncies que es troben al cor mateix de la nostra identitat. Són la nostra ànima col·lectiva, i sense una llengua comuna i una cultura identificadora que s’hi basi, perdem completament la identitat i l’autoestima que se’n deriva. Aleshores, sense ni adonar-nos-en, n’adoptem una altra, és clar, i tant podríem ser un complement exòtic de la cultura hispano-llatinoamericana com de la cultura angloamericana (la francesa i la italiana, que ens són més pròximes, no tenen el mateix potencial d’influència en les nostres ments, modes i costums). Si hi ha res que en aquesta banda de la península ibèrica que ens relligui com a ciutadans amb uns interessos comuns, a part de l’autopista AP-7 i el corredor mediterrani –que si Déu vol algun dia tindrem com cal–, és la llengua i la cultura. Però som relativament pocs, no sempre ben avinguts i enormement pressionats per cultures molt potents i abassegadores, sobretot les que acabo de mencionar. Defensar aquesta nostra ànima en aquest racó de món no és una feina fàcil. Tenim un ric patrimoni cultural, tant antic com modern, per cuidar, defensar i projectar internacionalment, i una voluntat d’enriquir-lo i de projectar-lo cap al futur per sentir-nos vius i formant part d’una ciutadania compartida que es pugui tractar d’igual a igual amb la resta de cultures del món. Continue reading

El sentit del doctorat honoris causa a Martin Dougiamas

Posted by 7 de April de 2016

DHC-DougiamasL’últim dia de març vàrem investir Martin Dougiamas, creador de la plataforma educativa Moodle, doctor honoris causa per la UVic-UCC. El sentit de l’acte era de reconeixement per una feina molt reeixida i en desenvolupament permanent, i d’acolliment entre nosaltres d’un jove gran mestre.

Vivim grans canvis en el camp de l’educació. Els estudiants arriben a la universitat amb necessitats molt diverses en termes de suport acadèmic, flexibilitat horària, oportunitats fora del campus i preferències personals. Com a institució hem de poder fer front a aquestes demandes, hem de poder garantir experiències participatives i enriquidores, i hem de preparar els estudiants per a carreres professionals en què hauran de mostrar independència, creativitat, autoconeixement, responsabilitat i capacitat de treballar de forma flexible en equips i d’adaptar-se a situacions noves.

La nostra universitat ha definit set competències bàsiques que pretenem desenvolupar en tots els cursos.

  1. Volem ajudar als nostres estudiants a desenvolupar el pensament crític.
  2. Volem que estiguin en contacte amb diversos contextos pràctics.
  3. Que interactuïn en contextos internacionals.
  4. Que mostrin les habilitats professionals treballant en equips connectats en xarxa.
  5. Que tinguin oportunitats per a la pràctica basada en la inclusió social.
  6. Que utilitzin formes de comunicació escrita de manera apropiada.
  7. I, finalment, volem que cada estudiant sigui el veritable protagonista del seu propi procés d’aprenentatge.

Aquests objectius són fàcils d’enumerar. Però és gràcies en gran part a Moodle que ara podem assolir-los més efectivament. Els estudiants ja poden compartir les experiències d’arreu del món. Poden treballar amb els altres allà on siguin. Poden comentar el procés d’aprenentatge i el treball dels altres en línia. Poden treballar de manera més efectiva entre les sessions de classe. Poden estar en contacte amb els organismes professionals i interactuar amb xarxes socials rellevants. Els estudiants poden treballar en activitats de forma independent i en grup, amb una bona retroalimentació i oportunitats de millora.

Som optimistes sobre el futur de l’educació. I Moodle hi té un paper important. En l’entorn interactiu de Moodle podem construir el nostre futur col·laborativament. I aquest és ara el gran repte per a professors i estudiants.

Des de la UVic-UCC hem volgut reconèixer, amb aquest doctorat honoris causa, l’aportació de Martin Dougiamas a la construcció d’una societat més evolucionada i per fer més fàcil la divulgació del coneixement entre persones, col·lectius, societats i continents.

Cada dia és més obvi per a tothom que vivim en un planeta petit i que el futur que ens espera és cada cop més el mateix per a tots. Per això mateix necessitem tenir visió de conjunt, visió a llarg termini i eines que ens ajudin a conscienciar-nos i a créixer com a persones, globalment. Estic convençut que Moodle és una de les eines que ens ajuden, i ens ajudaran cada dia més, a evolucionar com a individus i com a societats.