Mar Casas Honrado (Figueres, 1980) és periodista i psicòloga especialitzada en educació i dificultats d’aprenentatge. Ha cursat un postgrau en Relació Terapèutica i Tècniques de Detecció i Tractament en Casos de Maltractaments i/o Abusos Sexuals. És Màster en Intervenció en Dificultats de l’Aprenentatge i ha realitzat els cursos del Doctorat Interuniversitari en Psicologia de l’Educació. Va estudiar la llicenciatura de Periodisme a la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVIC, que va acabar el 2012, obtenint el Premi Extraordinari de carrera. Entretant, ha realitzat cursos i seminaris a l’àmbit de la Psicologia i la Comunicació. Dirigeix la revista D’Estil i col·labora amb ràdio Vilafant. Actualment està cursant el Màster en Comunicació i Estudis Culturals amb l’objectiu d’elaborar la tesi doctoral. Des del 5 de Febrer és també regidora de l’Ajuntament de Figueres, encarregada de les àrees d’infància i adolescència i de la comunicació i el màrqueting de la ciutat.

Mar, com ho fas per mantenir una activitat professional tan variada i tan intensa?

Amb molt poques hores de son, moltes ganes i un entorn familiar que em dóna suport constantment. Sóc una tastaolletes, m’encanta aprendre dia a dia en tot allò que faig i m’engresco fàcilment amb els projectes. He de reconèixer que sóc una mica addicta a la feina, i que arriba un moment en què no la diferencio de la resta d’aspectes de la meva vida. Això té avantatges i inconvenients, però, com que m’agrada tant el que faig, per a mi, la feina no és feina.

Combines activitats de la psicologia i de la comunicació; quina de les dues t’agrada més?

Encara que semblin disciplines molt distants, tenen molts punts en comú. Sempre he treballat en ambdós camps i m’apassionen, perquè m’aporten satisfaccions diferents. Ara bé, si he de ser sincera i mai hagués de triar, em quedo amb la comunicació; concretament, amb l’escriptura. Per a mi, llegir i escriure és com respirar.

I, la que et dóna més satisfaccions?

No t’ho sé dir. Exercir de psicòloga (en l’àrea de l’educació i les dificultats d’aprenentatge) em permet ajudar infants i les seves famílies, aplanar-los el camí de l’aprenentatge i veure’ls créixer i superar-se a cada pas. És emocionant, sobretot quan mires les seves trajectòries amb perspectiva. I la comunicació, per a mi, ho és tot; és escoltar, descobrir, aprendre, reflexionar i transmetre. És fer-se a un mateix i projectar-se, beure d’històries passades i projectar-ne de futures. Aquesta professió em permet eixamplar enormement el meu món, crear xarxa social i gaudir molt. Em fa sentir viva i humana, part d’una societat.

Com a psicòloga, com creus que està afectant a la població l’actual situació econòmica i política?

Aquest és un tema enormement complex que requereix d’una anàlisi profunda i multifocal, però, a grans trets, penso que la situació d’inestabilitat econòmica i política que estem vivint ens fa caure en la inseguretat, la por i la paràlisi més profunda. L’apatia i la falta d’il·lusió s’han generalitzat, ni que sigui per contagi ambiental. Hi ha una sensació d’incertesa que ens mata, però no ens adonem que la vida és incerta de per sí. Hauríem d’aprendre a donar-li la volta a la situació, ser més flexibles, activar-nos i prendre’ns la crisi com una oportunitat per al canvi. En aquest sentit, penso que els agents educatius i els mitjans de comunicació tenim la gran responsabilitat de propagar a tort i a dret que necessitem persones capaces d’adaptar-se i d’assumir nous reptes que ens permetin mirar endavant, participar i construir una altra societat que salti l’obstacle de la superproducció i la sobreabundància material. Ara més que mai, necessitem ments dinàmiques que apostin per noves formes de relació, per l’intercanvi, pel respecte, per l’ecologia i, sobretot, per la il·lusió.

La direcció de la revista i la col·laboració a la ràdio, han començat després dels estudis de periodisme?

No, els estudis de periodisme els vaig fer entre 2007 i 2012, i ja fa gairebé 10 anys que sóc col·laboradora de Ràdio Vilafant i 14 que vaig començar a publicar en premsa, just quan iniciava els estudis de psicologia. La revista D’Estil la vaig crear quan estava cursant el segon any de carrera a la UVic, el 2008.

Quins records tens del pas per la UVIC?

Molt bons. Vaig gaudir moltíssim, tant aprenent com intercanviant inquietuds amb companys i professors. En fer classes només de matins, la UVic em va permetre fer realitat el meu somni (estudiar periodisme) sense haver d’aturar la meva activitat professional.

Mantens contactes amb companys de la UVIC?

I tant! De fet, en aquests moments n’hi ha tres que col·laboren a la revista.

Des de la perspectiva actual, com valores la formació que has rebut a la UVIC?

Positivament, perquè m’ha proporcionat eines de treball que no s’allunyen del món real, del que et trobes quan surts de la facultat. Ara bé, està a les mans d’un mateix aprofitar-la o no.

Tu ets de les persones que has estudiat a diferents universitats. Quins factors de la UVIC destacaries?

Sobretot, la proximitat i el tracte afable de gairebé tot el personal. Jo m’he sentit molt acollida, acompanyada i valorada. En cap moment m’he sentit com si fos un número, sinó com una persona amb noms i cognoms, amb unes necessitats i uns desigs. A més, més enllà de l’aula, he pogut compartir experiències i buscar consell professional en la majoria de docents, amb alguns dels quals –sigui dit de passada– mantinc encara relació.

I quins creus que poden millorar?

Potser hi ha assignatures metodològiques que es repeteixen una mica, i d’altres se solapen en els horaris, sobretot pel que fa a les optatives.

Curiosament, molts antics estudiants de la FEC participen com a regidors o alcaldes a diversos ajuntaments, què creus que els mou?

Pot ser una certa set de curiositat (en el bon sentit de la paraula, que no en el de xafarderia)? Un cert esperit de descoberta del funcionament intern d’un organisme com un ajuntament? Les ganes de posar-se a “l’altra banda” dels mitjans? O de contribuir a la millora de la societat des d’un altre prisma? No ho sé…

Amb el descrèdit actual de la política, què impulsa a una persona amb una activitat professional tan intensa a dedicar-s’hi?

Personalment, em vaig sentir molt afalagada quan l’actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, em va demanar que formés part de la seva llista per a les eleccions municipals de 2011, perquè l’admiro molt. És un gran comunicador i un entusiasta nat que creu en les persones! Jo no sé si sóc o no una bona comunicadora, però també sóc entusiasta, i també crec en les persones. Vaig pensar que aprendria molt, malgrat que no m’imaginava que acabaria entrant a l’Ajuntament. Ara que hi sóc, m’ho prenc com una experiència i una oportunitat d’aportar quelcom profitós a la meva ciutat. Per a mi, és un honor que intento exercir amb un respecte absolut.

Què creus que una persona com tu hi pot aportar?

A banda de la meva experiència professional (encara massa curta), potser puc aportar una visió fresca i dinàmica connectada amb els ciutadans. Perquè he de dir que no em sento política, ni molt menys, sinó una ciutadana més que vol contribuir, en la mesura del possible, a millorar la seva ciutat.

Seria interessant crear una xarxa d’antics estudiants de la FEC?

I tant! Estaria molt bé! Segur que d’aquí podrien sorgir projectes interessants.

Què t’hauria d’aportar una xarxa com aquesta per a què fos del teu interès?

Contactes i propostes d’actuació, sobretot.

I, què hi podries aportar tu?

La meva encara poca experiència i idees per crear projectes nous. El meu cap no para mai de rumiar. No en tinc prou amb una vida!

 

Rafa Madariaga