Eulàlia Massana-Molera, professora de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC

Durant aquest curs m’han entrevistat dues vegades a la UVic Ràdio, que no és Ràdio Vic: és la ràdio de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, feta pels estudiants i per a tothom.

Els que hi entenen, en això de la ràdio, diuen que som pioners en la qüestió de les ràdios universitàries, que en el nostre país no n’hi ha gaires i menys amb les característiques de la nostra.

A la seva pàgina web podem llegir: “UVic Ràdio és una realitat que vol reforçar els trets de qualitat, eficiència, eficàcia i internacionalització que identifiquen la Universitat. La participació a UVic Ràdio es troba oberta a qualsevol estudiant interessat a col·laborar en produccions i creació de programes propis.

El projecte d’UVic Ràdio va sorgir d’una proposta de dos estudiants de la Universitat, Sergi Vila i Adrià Ortega, el curs 2007-2008. El Deganat de la Facultat d’Empresa i Comunicació va considerar aquesta proposta que, gràcies als professors Carlos Scolari i Sergi Solà, va començar a prendre forma fins arribar a posar-se en marxa.”

Dit això us explico la meva experiència i en faig una reflexió.

Les dues vegades que he entrat a la cabina, m’hi he trobat estudiants que havien passat per les meves aules el curs anterior, per tant, ja els coneixia i, abans de l’inici del programa, s’han establert certes complicitats que m’han desfet una mica els nervis (no estic tan acostumada a ser entrevistada!).

Durant el programa d’actualitat de la UVic-UCC (RUVicub), aquests estudiants de Comunicació han desenvolupat les tasques de locutors de notícies i d’entrevistadors amb més o menys habilitat, és cert (és el que té el directe…), però tots ells han mostrat coneixement sobre el que calia fer, responsabilitat, i autoexigència.

En la darrera entrevista, intentant no perdre el fil, anava pensant “quin goig que fan!”, “és certament un entorn real on adquirir les habilitats d’un professional”, “són uns privilegiats!!!”.

Però… són uns privilegiats només ells?, només els que fan els programes? Penso que  no: som uns privilegiats tots aquells que podríem estar escoltant cada dia UVic Ràdio. I, encara més, utilitzant-la com el mitjà de comunicació que és per fer-nos altaveu de les activitats de la universitat i de la ciutat.

Com tantes vegades ens passa, sovint no apreciem el que tenim davant, mentre que si es tractés d’una universitat “gran” que es fes ressò de la seva ràdio universitària i ho publiqués en un gran diari probablement ens semblaria més interessant i digne d’admiració.

Per acabar, us confesso que, en general, jo no escolto UVic Ràdio. Ara, però, estic buscant intensament el podcast de l’entrevista del darrer 2 de desembre. Per què? Perquè em vull escoltar i perquè ja me l’estic començant a fer meva.

Article publicat a El Vigatà.