Disseny de cursos blended amb MOOC (H-MOOC)

La M de MOOC significa massiu, i per això l’espai natural d’aquest tipus de cursos són les grans plataformes agregadores tipus Coursera, Miriada o UCATx. Les universitats productores les utilitzen perquè tenen la intenció d’arribar al màxim número possible d’estudiants, amb la majoria dels quals no arribaran mai a tenir un vincle més directe (tot i que sí que esperen establir-lo amb un percentatge dels mateixos, ja sigui a través de la venda de certificats o bé més directament aconseguint que s’acabin matriculant a alguna de les propostes acadèmiques de pagament).

Aquest plantejament, però, admet variacions, com la integració d’un MOOC (de naturalesa global) dins d’una assignatura (de naturalesa local). Aquest tipus de plantejament s’anomena hibridació i als MOOC utilitzats en aquest context se’ls afegeix una H (H-MOOC), i és en qualsevol cas un concepte que perfectament podria entrar dins el que a la UVic-UCC anomenem multimodalitat. És un ús interessant d’aquest format, ja que permet donar una utilitat nova a quelcom que en origen no estava pensat amb aquesta finalitat, però si es fa cal tenir en compte les següents consideracions:

Per tal que un MOOC segueixi essent un MOOC i per tant es puguin aprofitar totes les seves particularitats, s’ha de fer sense deslligar-lo del component massiu. Altrament passaria a ser un SPOC (Small Private Online Course) i, tot i que pot ser un plantejament vàlid, ja estaríem parlant d’una altra cosa.
Utilitzar un MOOC com a part d’una assignatura implica que un grup més o menys nombrós d’estudiants es matricularà en bloc al MOOC en qüestió. Això podria arribar a desnaturalitzar el desenvolupament del curs, sobretot en el cas que la xifra global de matriculats no sigui massa alta.

En cas que a algú li interessi explorar aquesta via, li poden resultar d’utilitat els resursos recomanats al Taller de disseny de cursos blended amb MOOCs que es va desenvolupar en el marc de la jornada UCATx: com estàs UCATx? i va ser dirigit per Laia Albó, Kostas Michos i Jonathan Chacón:

Pérez-Sanagustín, M., Hilliger, I., Alario-Hoyos, C., Delgado Kloos, C., Rayyan, S., (2016, in press) Describing MOOC-based Hybrid initiatives: The H-MOOC Framework, eMOOCs Conference 2016, Viena.
Delgado Kloos, C., Muñoz-Merino, P. J., Alario-Hoyos, C., Ayres, I. E., Fernández-Panadero, C. (2015). Mixing and Blending MOOC Technologies with Face-to-Face Pedagogies. IEEE Global Engineering Education Conference (EDUCON), 967-971.

Partint d’aquestes propostes, el taller esmentat va proposar una dinàmica de disseny d’una activitat formativa concreta (una assignatura, per exemple) que havia de combinar la part de docència més clàssica amb la introducció d’un MOOC. A partir del disseny inicial, i després de classificar el tipus de disseny en diversos criteris i de respondre a alguns qüestionaris, el model utilitzat permet arribar a identificar quin tipus de H-MOOC s’acosta més al que necessitem d’entre els 8 que es proposen: