Vam tancar el 2015 amb la commoció pel suïcidi de l’Alan, un noi transsexual de Rubí de 17 anys. El seu cas va posar damunt de la taula el tema de l’assetjament transfòbic i homofòbic, una realitat molt present a les aules, però que massa sovint queda invisibilitzada. 
La invisibilització d’aquestes formes d’assetjament té diversos motius: els episodis més greus passen quan no hi ha figures d’autoritat, el professorat no té els recursos per detectar-ho i intervenir-hi, la persona assetjada sol guardar silenci per evitar que es faci públic, les famílies sovint no accepten la transsexualitat fent que fills/es no hi puguin recórrer, etc.
En Miquel Missé, sociòleg i activista trans reflexiona en aquest post que us enllacem, i al qual li agraïm la seva disponibilitat, sobre els aprenentatges que en podem treure del cas de l’Alan. http://www.idemtv.com/2015/12/30/camarada-alan/
Relacionem aquí també un interessant article que la Carlota Riera, Degana de la Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya compartia fa uns dies al seu blog.
Reflexionem sobre les nostres pràctiques
Amb la intenció d’aportar una mirada reflexiva al mateix temps que proporcionar eines per incorporar una perspectiva trans en la pràctica educativa amb la finalitat que tingui com a base una mirada de gènere i com a horitzó, la transformació dels espais educatius, des del CIFE, juntament amb en Miquel Missé, en Gerard Coll-Planas i la Cristina Garaizabal hem organitzat una formació que es durà a terme el mes de juliol a Olot, de la mà de la FES-Olot i dins del marc de la Universitat d’Estiu de Vic.
